La història recorda la resistència numantina. El sr. Mas està abanderant el procés amb coratge a la catalana. Demana unitat política com la clau de l'èxit definitiu. No ho té fàcil amb la diàspora partidista. Li giraran l'esquena?
El
president Mas ha encarat la recta final cap a la independència. Convocarà urnes
tan aviat com tingui una llista de candidats, negociada i tranversal integrada
per polítics sobiranistes, experts i professionals de la societat civil. Tot un
equip que durant 18 mesos de transició prepararan les eleccions d'un nou Estat
Constituent que referendarà el poble de Catalunya. Valentia, renúncia i claredat de principis
seran tres valors cabdals per aconseguir la fita. L’objectiu central és proclamar
la independència legal i pactada sense obviar que el ciutadà votarà un programa
articulat i acordat sobre qüestions socials, econòmiques, fiscals, culturals, de
seguretat i de relació europea.
L’estratègia
i el tempo de la convocatòria trauran a la llum, finalment, les opcions d’un
país federal (PSC-PSOE) i l’hermetisme de la nova Catalunya ben finançada i abraçada
a una Espanya amiga (PPC i C’s), contrincants del sobiranisme. La fórmula
unitària del president pretén evitar la dispersió, el "treure profit de
l'embolic" i avaluar la vocació del polític sobiranista separant el gra de la palla. La
fragmentació parlamentària és la pitjor medicina, la recepta de l’aïllament per
salvar la cadira i el lideratge. Coneixem les giragonses històriques i algunes
esquerdes internes d’ERC. És més important la fidelitat després del compromís
que l'argument -no demostrat- de no perdre cap vot amb llistes separades. Els
republicans han trencant la paraula d'estabilitat
donada al govern CiU. Es van arronsar en el canvi 9N amb l’anul·lació del TC
deixant sol en Mas. Per això, el president vol garanties d'unitat i de programa
amb una llista única abans d'anar a l'altar o al jutjat i dir "Sí, volem
anar junts". Ell donarà la cara per l’èxit del procés –no personal- amb
companys de viatge complidors fins el final. ICV-EUiA s'ha desmarcat, una
vegada més, sense saber què vol amb excuses subtils fora de context. UDC
s'aplica el divorci silenciós del seu soci. Què vol CUP? Tirar pel dret -la
DUI- cap al precipici de la il·legalitat. Queda el rei del desgavell intern, un
PSC descol·locat que està buscant un reconeixement exprés per servir dos
senyors alhora. Menys mal que NECat s’ha deslligat honorant el catalanisme. És
baladí tot comentari sobre PPC, Ciutadans i Podem, espanyolistes de soca-rel.
El full de ruta independentista no pot funcionar sota interès partidista aliè a
la causa majoritària de la societat. En resum, la Catalunya política d’avui
sembla una torre de Babel, tants llenguatges com partits, que indueixen la
confusió ciutadana. Una fórmula guanyadora màgica no existeix, però, menys en
la disgregació. El resultat dependrà, bàsicament, de la intel·ligència i
generositat dels servidors polítics, a més del messianisme dels líders. El
votant té clar que no vol ser víctima de l'engany amb promeses buides, un argument
dels indecisos indignats que no se’n refien fins veure els fruits.
Estem
parats en una cruïlla amb múltiples confrontacions dintre i fora de casa. Cal
un manual d'instruccions, un llibre blanc de partit o un GPS per saber on ens
volen dur per sortir de dubtes? La pressió mediàtica
del PP,PSOE i Podemos, refredarà el procés sobiranista amb una oferta
temptadora? Divuit mesos de reflexió obriran molts ulls. Els catalans
-fatigats- pretenen l’alliberació d’un
setge i votar el què i com arribar millor a final de mes, separats o amb
d'Espanya. Federats amb uns veïns no pidolaires o amb competències d’autonomia
real i total. La fórmula del president Mas intenta esvair incògnites, negociar una
entesa amb el món i Espanya, parlant el mateix llenguatge com a nació
independent. Convencerà amb el quòrum suficient? Un bon general presenta
batalla en el moment més oportú, quan està segur de la confiança i la capacitat
del comandament del seu exèrcit excepcional.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 28/11/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada