divendres, 28 de novembre del 2014

Polítics enxarxats, una torre de Babel

La història recorda la resistència numantina. El sr. Mas està abanderant el procés amb coratge a la catalana. Demana unitat política com la clau de l'èxit definitiu. No ho té fàcil amb la diàspora partidista. Li giraran l'esquena?


El president Mas ha encarat la recta final cap a la independència. Convocarà urnes tan aviat com tingui una llista de candidats, negociada i tranversal integrada per polítics sobiranistes, experts i professionals de la societat civil. Tot un equip que durant 18 mesos de transició prepararan les eleccions d'un nou Estat Constituent que referendarà el poble de Catalunya.  Valentia, renúncia i claredat de principis seran tres valors cabdals per aconseguir la fita. L’objectiu central és proclamar la independència legal i pactada sense obviar que el ciutadà votarà un programa articulat i acordat sobre qüestions socials, econòmiques, fiscals, culturals, de seguretat i de relació europea.

L’estratègia i el tempo de la convocatòria trauran a la llum, finalment, les opcions d’un país federal (PSC-PSOE) i l’hermetisme de la nova Catalunya ben finançada i abraçada a una Espanya amiga (PPC i C’s), contrincants del sobiranisme. La fórmula unitària del president pretén evitar la dispersió, el "treure profit de l'embolic" i avaluar la vocació del polític  sobiranista separant el gra de la palla. La fragmentació parlamentària és la pitjor medicina, la recepta de l’aïllament per salvar la cadira i el lideratge. Coneixem les giragonses històriques i algunes esquerdes internes d’ERC. És més important la fidelitat després del compromís que l'argument -no demostrat- de no perdre cap vot amb llistes separades. Els republicans han trencant la paraula  d'estabilitat donada al govern CiU. Es van arronsar en el canvi 9N amb l’anul·lació del TC deixant sol en Mas. Per això, el president vol garanties d'unitat i de programa amb una llista única abans d'anar a l'altar o al jutjat i dir "Sí, volem anar junts". Ell donarà la cara per l’èxit del procés –no personal- amb companys de viatge complidors fins el final. ICV-EUiA s'ha desmarcat, una vegada més, sense saber què vol amb excuses subtils fora de context. UDC s'aplica el divorci silenciós del seu soci. Què vol CUP? Tirar pel dret -la DUI- cap al precipici de la il·legalitat. Queda el rei del desgavell intern, un PSC descol·locat que està buscant un reconeixement exprés per servir dos senyors alhora. Menys mal que NECat s’ha deslligat honorant el catalanisme. És baladí tot comentari sobre PPC, Ciutadans i Podem, espanyolistes de soca-rel. El full de ruta independentista no pot funcionar sota interès partidista aliè a la causa majoritària de la societat. En resum, la Catalunya política d’avui sembla una torre de Babel, tants llenguatges com partits, que indueixen la confusió ciutadana. Una fórmula guanyadora màgica no existeix, però, menys en la disgregació. El resultat dependrà, bàsicament, de la intel·ligència i generositat dels servidors polítics, a més del messianisme dels líders. El votant té clar que no vol ser víctima de l'engany amb promeses buides, un argument dels indecisos indignats que no se’n refien fins veure els fruits.
Estem parats en una cruïlla amb múltiples confrontacions dintre i fora de casa. Cal un manual d'instruccions, un llibre blanc de partit o un GPS per saber on ens volen dur per sortir de dubtes? La pressió mediàtica del PP,PSOE i Podemos, refredarà el procés sobiranista amb una oferta temptadora? Divuit mesos de reflexió obriran molts ulls. Els catalans -fatigats-  pretenen l’alliberació d’un setge i votar el què i com arribar millor a final de mes, separats o amb d'Espanya. Federats amb uns veïns no pidolaires o amb competències d’autonomia real i total. La fórmula del president Mas intenta esvair incògnites, negociar una entesa amb el món i Espanya, parlant el mateix llenguatge com a nació independent. Convencerà amb el quòrum suficient? Un bon general presenta batalla en el moment més oportú, quan està segur de la confiança i la capacitat del comandament del seu exèrcit excepcional.
Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 28/11/2014


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada