La circulació del tràsnist rodat de la ciutat està experimentant una restricció de vehicles en el centre urbà que serà definitiva el 7 de gener. A més de molts comerços, els clients que venim de fora també en sortim perjudicats. Aquest és el meu argumentari amb visió de futur.
És
probable que l’alcaldia de Vic estigui capgirant conceptes de sostenibilitat
urbana tancant carrers i espais oberts al trànsit rodat contra la voluntat de
botiguers perjudicats. La campanya per convèncer aquests adversaris de la
moguda oblida, segurament, que Vic és capital comarcal i valora poc els
visitants i clients assidus de fora que donen vida aquest comerç amenaçat. Si
per a un veí del C/Nou, -publicat en aquest rotatiu el 14/11/2014- el canvi és positiu i significa recuperar el
carrer per als nens i aprendre en la via pública el que no trobaven abans a
l’escola en la seva infantesa i els pares no els ensenyaven, espero no pretengui tornar a l'època de la
postguerra. Està descontent de l’escola o dels pares de la generació actual? Si
li sobren els cotxes per jugar davant de casa, a pocs metres té la plaça dels
Màrtirs, un antic pati escolar al darrere i un amplíssim parc verd preciós més
avall.
Sospesant
pros i contres de la reforma sembla una confabulació contra els comerciants amb
la restricció implacable de vehicles. El tros del C/Manlleu sense cotxes, farcit
de comerços i ben comunitat, de moment, no és un model que s’hagi d’imitar al
barri o l’illa Morató. El voltant de la
plaça dels Màrtir és –era- un oasi de càrrega i descàrrega ideal per a la
clientela de fora. Com a zona blava controlada no era un caos circulatori en
absolut per la constant mobilitat que evidenciava una activitat comercial real.
Pretenen fer tancar botigues tradicionals i de proximitat? La prohibició del
trànsit al casc antic és més raonable per l’estretor dels carrers, desnivells
pronunciats i manca d’espais. Tampoc afecta tant el C/Gurb més a l’extraradi i
amb alternatives d’aparcament encara que lluny.
És
d'agrair trobar una zona blava lliure en ple centre, però, és indignant ser
perseguit en barris apartats, com l'Estadi, amb centenars de places buides. Si
per comprar s’ha de pagar peatge, estem tornant als burots d’antuvi que
cobraven als pagesos per entrar vendre. És compatible l’harmonia entre trànsit
rodat, vianants i necessitats recaptatòries. La capital comarcal ha de servir
al contribuent resident preferentment, i també a l’inversor visitant que
col·labora, i molt, en la seva economia. Si troba entrebancs d’aparcament s’han
de buscar alternatives assequibles. No és la més justa obligar recórrer al
pàrquing soterrat, caríssim, amb places incòmodes i saturat en dies de mercat.
Vic disposa de grans solars cèntrics sense cap utilitat i de fàcil arranjament:
una parcel·la erma al mateix parc Morató, l’antiga fàbrica Genís i Rius,
C/Montserrat davant l'Escorial, entre d’altres. Podrien ser gratuïts o tenir un
preu simbòlic de manteniment (1€ cada 4 hores).
És qüestió de voluntat política i entesa. Si l’afany dinerari amb el
control fotogràfic dels carrers o radars ambulants camuflats als accessos de
Vic –Prat d’en Galliners, per exemple-
és prioritari, serà lamentable. Per honradesa, aquests infractors de
fora caçats a l’entrada o sortida de la ciutat haurien de satisfer les sancions,
parcialment, als municipis respectius, no a les arques de Vic, íntegrament.
De
no compaginar la convivència entre els elements físics i humans implicats la
propera reducció circulatòria serà deixar un sol carril amb vorals encara més
amples a tot el Passeig, les Rambles i C/Verdaguer per al veïnatge, proveïdors
i accessos a les boques dels pàrquings. I el darrer pas, convertir els
aparcaments propers a la Renfe, rodalies universitàries i l’esplanada del Sucre
en zones de pagament. Quin sentit té l'impost municipal anual de circulació? Com animals de costums ens habituen a tot, però,
com a persones, senyor alcalde, el ciutadà vol exercir també el dret a decidir i ser consultat en temes urbans, a
més dels polítics, a l'estil centreeuropeu. Caminar carregats amb bosses de
compra és saludable i sostenible? A mig termini s’haurà d’ampliar la flota del
transport públic per anar al centre –pagant novament- o somiar un Metro Vic? Abans són les persones
o els ingressos de l'ajuntament? On
s’encabiran els cotxes que ocupaven diàriament les zones blaves desaparegudes?
Hauran d’anar a les grans superfícies perifèriques que faran el seu agost
permanent a costa del petit comerç del nucli urbà que vagi tancant?
Sostenibilitat és viure i deixar viure de forma consensuada amb els mínims
danys col·laterals de tots els afectats.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 16/11/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada