27-S, ultimàtum polític del poble català

La fumata blanca de l'acord CiU-ERC gràcies a la pressió dels agents civils ha encarrilat el procés independentista cap a la recta final. Esperem les urnes del 27-S per llegir la voluntat vinculant dels catalans

El consens polític no és cap art de màgia, és el fruit de renúncies recíproques entre persones i opcions de partit. La recuperació unitària del procés sobiranista que ha necessitat de les forces civils per pactar el quan (data) i el com (llistes pròpies) té un tercer repte més complex: acordar el què (full de ruta o columna vertebral) per aconseguir una majoria necessària de vots favorables. Convertir unes eleccions autonòmiques avançades i excepcionals en plebiscitàries amb un Sí/No a la independència és la tasca encomanada al poble. Sense aquest segell d’identitat serien ordinàries o parlamentàries. La feina compartida de vuit mesos no serà gens planera per mantenir objectius comuns i evitar el foc amic en campanyes electorals plurals. El govern espanyol sortirà amb tota l'artilleria pesada sense oblidar les querelles pendents contra Artur Mas i dues conselleres. El trencament ràpid del silenci polític  adversari indica que el reinici del procés s’ha encarrilat correctament. És paradoxal que més d’un partit es carregui la convocatòria quan havien anunciat reprovar el president si no ho feia d’immediat. No esperaven un acord tan eficient desprès de setmanes de picabaralles. Per fi, el dret a decidir forçós obligarà a la majoria silenciosa apostar fort en les urnes. PPC i C's hauran d’ensenyar les cartes d’un  finançament autonòmic reformat –molt convincent- per competir amb vots unionistes. El PSC residual, amagat sota el coixí d'un federalisme quimèric, ¿com desbloquejarà la Constitució amb els socis espanyols per canviar-la i crear uns Estats federals inexistents? ICV-EUiA, sense brúixola, continuen perduts pels espais siderals agafats a la cua de l'estrella fugaç PODEM per no desaparèixer. Els dos exsocis del tripartit no poden digerir que el seu germà (ERC) hagi fet fortuna al costat d’un amo amansit i ells dos continuïn  picant pedra. Pablo Iglesias, nou astre amb una trajectòria poc definida, està enlluernant indecisos cansats del “corpus corruptus” de la casta política immobilista. Una incògnita que preocupa tots els correligionaris. La transició del catalanisme a un estatus diferent, independent o no, farà canviar el mapa institucional, autonòmic i fiscal del territori. La vella política està cavant la pròpia tomba d’una transició exhaurida.

El desafiament de Catalunya rau en la pervivència de les conviccions nacionalistes populars i en les noves adhesions. Moment irrepetible per canviar la situació actual o continuar enquistats i anar a pitjor.  El quart 11-S consecutiu exultant que reviurà el 2015 serà el preludi de campanya d'unes urnes històriques. El poble tornarà vibrar aires d’Estat propi amb tons d’intensitat diferent segons l’entorn de la crisi, la recuperació i les ofertes que sorgeixin del bàndol espanyolista. La coalició CiU-ERC, més altres formacions polítiques adherides i els associats de la societat civil, s’hauran de guanyar a pols mig milió d'electors per remuntar el 50% d'independentistes. L’estratègia resideix en el disseny d’unes estructures bàsiques d’Estat (Hisenda pròpia i SS)  persuasives col·lectivament i sostenibles econòmicament. Dues pedreres de paperetes sobiranistes seran la solidesa de la unitat política transparent i la intransigència del govern espanyol a negociar amb racionalitat democràtica. Qui pensi en clau Podem -indignats socials- podran sospesar el vot vuit mesos. No és tant qüestió ideològica de dretes o esquerres. El poble elegirà el millor futur en funció d’uns programes entenedors i creïbles, no tant dels savis i líders presidenciables que formin un govern de concentració. Per aconseguir l’acoblament de lletra i música cal assajar, preveure els detalls i afinar curosament els instruments fins el 27-S. El concert final no es pot improvisar per aconseguir el vistiplau de la Constitució Catalana en referèndum definitiu després de la negociació democràtica amb Espanya i el món.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga , 17/1/2015