Independència, transició i República

L'entesa entre el partidisme pro independència hauria estat el gran regal de reis per a Catalunya convocant eleccions anticipades. Afanyeix-vos per no fer tard, que les rebaixes de qualitat són limitades.

La independència té color polític de partit? Si donem crèdit al tòpic, les dretes són els patrons i les esquerres els obrers, el sobiranisme català de qui és patrimoni?  La convocatòria correspon al president de la Generalitat. La major capacitat de convicció ciutadana, ¿ té una seu física o geogràfica preferent demostrada? Si CDC està estigmatitzada com a centre-dreta i les reivindicacions separatistes fan olor a treballador assalariat, ERC s’apropa més al model de la indignació social. El galimaties sobre llista conjunta d'uns i separades d'altres, amb un eix comú secessionista, no clarifica els objectius essencials de nació independent. No utilitzareu la societat civil com a ostatge o responsable per dirimir les vostres discrepàncies i fer créixer el poder partidista amb condicionaments mutus. El poble demana eleccions referendàries vinculants -no autonòmiques-  per dir  Sí/No a la independència i començar la transició constituent d'un Estat Català durant 18 mesos, en el benentès del triomf decisiu i una majoria indispensable. Aleshores s’iniciarà el període de la negociació pacífica amb Espanya independentment d'uns pressupostos 2015 prorrogats o aprovats. Transcorreguda l'etapa transitòria tindrien lloc els primers comicis tradicionals de la República Catalana amb totes les variants ideològiques de partit. Només aquí té sentit la pluralitat de llistes per confeccionar l’arc parlamentari més enriquidor possible, previ referèndum –o simultani- de la Constitució Catalana.

El cúmul de vaivens que fa trontollar la ruta, via, procés o projecte sobiranista fins el referèndum definitiu i legal, ¿mereixerà un veredicte digne en les urnes amb les garanties informatives suficients, coherents i responsables? Una campanya de dos mesos dóna temps per informar, escoltar, llegir, comparar, assimilar i decidir entre una secessió més avantatjosa o una autonomia reformada? La mateixa feinada tindrà el bloc espanyolista  –federalistes i unionistes- per explicar els seus oferiments i convèncer. El Consell Assessor de la Transició catalana porta més d’un any elaborant la doctrina del nou Estat Català. Per què no es divulga de forma simplificada per mantenir el caliu? El primer redactat constitucional de la República està a punt de veure la llum. Perquè sis milions de votants deneguin o atorguin el vistiplau d’un nou estatus a Catalunya cal temps, il·lustració, consciència i llibertat. La visceralitat patriòtica o històrica i els sentimentalismes s'han de relegar a segon terme. El doble enigma del futur és l’objectivitat o realisme de les propostes i el vot majoritari. El 50% és una cara i creu que no podem confiar a l’atzar. Cal analitzar amb lupa cada sector social (educació, sanitat, pensions, benestar), inversió i mercats, fiscalitat i deute, la seguretat, defensa i relació estrangera. Una segregació territorial és la suma de moltes independències i projectes que han de confluir sota el mateix paraigua. L’entesa entre partits -a falta de llista unitària o de país- ha de convergir en tots els angles independentistes bàsics, sense vencedors ni vençuts, ni mal interpretar resultats. Tot el món ha de poder testimoniar les voluntats respectuoses i majoritàries dels catalans amb nitidesa. També els espanyols si es preuen de bons demòcrates? S'imposarà el desgast polític de la desunió, el cansament del poble a decidir un futur diferent o el pas a terceres forces nouvingudes? La vocació catalana de resistència suportarà el repte fins el final? La resposta, les urnes.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 6/1/2015