El 27S segons el PP

La batalla política del 9N contra Catalunya torna a revifar, ara contra el 27S i amb tota cruesa. La paraula diàleg ha mort, però també el mot democràcia està en perill d'extinció en aquest país.

Els torpedes de l'Executiu de Madrid contra els comicis catalans no s'han fet esperar en presència de tota la plana major del PP. Les insídies contra Catalunya han estat la tapadora -en una convenció nacional- per amagar les pròpies vergonyes de corrupció revifades per Luis Bárcenas. Les eleccions catalanes seran il·legals per excepcionals i plebiscitàries. Més carn de canó al Tribunal Constitucional contra la Generalitat? Són contràries a la Carta Magna si pretenen separar una part d'Espanya sense el consentiment del poble espanyol. És la radicalitat de sempre reforçada amb el cop judicial del 9N. L'Estat no pot impugnar el 27S sempre que tingui caràcter estrictament autonòmic. Només els partits que abanderin un programa independentista seran infractors de l'estat del dret. L’autodeterminació internacional dels pobles és anterior o posterior a la Constitució espanyola? Pel PP només seran vàlides les urnes del 27S si fracassa l’intent sobiranista, però anticonstitucionals si guanya el secessionisme. On estan les regles democràtiques universals del país? El centralisme espanyol vol seguir tallant el bacallà a Catalunya com sigui, amb criteris restrictius i de vassallatge impedint la més remota possibilitat de pacte i treva.

Mirant invectives i titulars recents de la premsa veiem radiografies polítiques superbes i retrògrades contra el procés. Els delata el vocabulari del ressentiment: "els sobiranistes no enganyaran una llei i els catalans, perquè les eleccions no seran una via a la fractura" ; "després del simulacre del referèndum pretenen fer-ne un altre amb el truc de les plebiscitàries" (Rajoy); "com sempre, el PPC donarà la batalla per a la concòrdia i comptarà amb el suport del govern espanyol per defensar l'Espanya democràtica en la que creiem" (Sánchez Camacho); "cal una mobilització contra l'independentisme i deixar clar que un pols a l'Estat té conseqüències" (Aznar). El llenguatge de la demagògia serà l'estrella del PPC durant vuit mesos de campanya "per donar veu als milions de catalans que no són independentistes", "que són la majoria", "perquè hi ha més catalans que independentistes" (on era aquesta majoria el 9N?). Un independentista, no és català? Naufraguen en matemàtiques, drets i democràcia, amb la bandera de la Carta Magna  fluctuant i reformable, penjada d'un absolutisme temporal i sotmesa a la pressió de la casta bipartidista.

El 27S és una espasa de doble tall. Pot ser el camí cap al republicanisme català o esdevenir la pròpia guillotina. Està en joc la democràcia real de les urnes amb totes les conseqüències negociadores  alliberadores o regressives pel país. On és la sortida de la trampa legalista espanyola? El rupturisme de l’absolutisme enclaustrat i l’adequació de la Constitució sobre la base democràtica dels pobles, decidir lliurament a l'estil britànic o quebequès. Contràriament, si 40 milions d’espanyols han de decidir sobre 7 milions de catalans és admetre i permetre l’esclavitud d’un poble. Aleshores la DUI seria una obligació moral de consciència. El suborn o extorsió econòmica i la repressió cultural és una arma tan senzilla per guanyar com perillosa per perdre. Les urnes s'omplen de vots intel·ligents i justificats, normalment. És hora d’europeïtzar l’oratòria política de temps immemorials i aportar alternatives convincents si Espanya vol escoltar més el discurs i la lògica independentista. Els ciutadans han de ser lliures per triar en funció de la millor oferta i demanda. Si un gran percentatge de catalans s’obstinen en marxar, Espanya s’ha preguntat de veritat el perquè? Mentre el diagnòstic de la malaltia no sigui compartit, tota recepta i vacuna seran infructuoses. Aquesta medicina se’n diu democràcia objectiva i universal, no transitòria, ocasional i de conveniència segons la ideologia del govern de torn.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga , 28/1/2015