Claus del full de ruta

El procés sobiranista ha reanudat el pas lentament. Queden vuit mesos per assolir el full de ruta i veure els fruits del 27-S. Hi haurà prou combustible per superar la cursa d'obstacles?

És la pedra filosofal del triomf sobiranista fàcilment convertible en cantelluda i trencadissa. Les llistes separades imposades per ERC seran un escull afegit al procés. Amb llista única  haurien combregat els mateixos principis d'un programa comú quant a mètode i contingut. S'hauria facilitat la labor del votant i una imatge de més força. Aquesta tolerància a l'opcionalitat partidista, a més de repartir els escons parlamentaris, ¿es veurà gratificada amb més vots independentistes en planters propis? El segon parany de la concurrència electoral lliure -suposant guanyada la causa sobiranista – serà la interpretació pràctica dels resultats. Les desavinences partidistes poden ser sensibles i disperses sense obviar els murs espanyols. En la recta final hi confluiran quatre factors: composició del nou Parlament en funció dels vots 27-S, declaració de l'Estat republicà (si reïx en les urnes), el tempo negociador amb l'Estat i el referèndum de la Constitució catalana. Es pot simplificar més? Les quatre fases pressuposen l'entesa interna prèvia. Més difícil encara, si Espanya es nega pactar. Aleshores, s'acordarà la DUI sense el veredicte exprés del poble o constarà el seu permís tàcit en el full de ruta? Com s'interpretarà la secessió internacionalment en fronts diferents?

Analitzem una balança 27-S desfavorable a l'autodeterminació. Si cap dels tres hipotètics plantejaments -independència, federalisme i autonomisme renovat-  obté la majoria del 50% ¿tot seguiria com fins ara? El no més rotund. El conflicte Espanya-Catalunya lluny de resoldre's s'aguditzaria amb una revolució democràtica i política. Adquiriria dimensions de summa gravetat fins la reforma de la Constitució i del sistema autonòmic. El poble de Catalunya faria obrir el meló de la Carta Magna que el PP-PSOE no s'atreveixen per desacord o covardia. Seria un pas gegantí  de la democràcia contra els vells esquemes d'una transició superada. No perdem de vista –ho esperem- que abans d’un any hagi desaparegut tota majoria absoluta unicolor.

Però, trepitgem el dia a dia. Mentre transcorren els projectes, el futur dels catalans ha de viure sobre la base econòmica d'uns pressupostos reals. Els recursos disponibles  de la Generalitat pel 2015 són insuficients. Madrid no obre l'aixeta de la morositat pendent. ¿La Generalitat s'ha d'endeutar més, per enèsima vegada, quan està sufragant una quota solidària implacable i desmesurada (8% del PIB)? Les relacions culturals i els drets competencials educatius estan ferits de mort per la llei Wert. Les  impugnacions legislatives del Parlament en cada legislatura portades al TC és un atemptat constant al catalanisme polític i a l'estat de dret. Actituds de recel i discòrdia permanents debiliten la llibertat entre pobles que fan inviable la convivència dialogada negant a Catalunya l’encaix digne d’una tercera via raonable. Aquest mal modus vivendi autonòmic és la causa dels cicles legislatius curts i la necessitat de buscar-se la vida. On està la panacea dels predicadors centralistes, el substitutiu de la independència? La submissió colonialista és una recepta morta i enterrada per la democràcia viva, ben diferent del model imposat fa més de tres dècades. Poble català, parla i decideix!

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 20/1/2015