Museu militar a Barcelona

L'anunci d'un nou museu militar a Barcelona està aixecant polseguera mediàtica pel moment polític, la temàtica, l'objectiu i la inversió. El tancament de Montjuic no fou prou significatiu?

És el gran regal de reis de la pasqua militar 2015 als catalans. Un anunci desconcertant en el moment més inoportú i lloc menys adequat. Alliçonament o provocació? Les guerres són història, s'obliden quan interessa i ara volen perpetuar-se en un museu? Notícia a mida per intimidar o antídot del moviment sobiranista com a colofó del tricentenari 1714-2014. No és hora de tornar jugar a “soldadets de plom” per blindar la unitat espanyola. Després de la clausura del museu de Montjuic (2009), el menys visitat d’Espanya pel regust franquista, ¿volen recordar qui té les armes i revifar tristes efemèrides militars contra Catalunya? Paradoxalment, es neguen obrir foses comunes de la guerra civil de víctimes innocents i el retorn dels papers de Salamanca sigil·losament custodiats per no desvelar veritats i sentències injustificables. Un museu per conèixer què va aportar Catalunya a la història de l’Exèrcit? És incongruent un col·leccionisme de peces mortíferes i emblemes de repressió contra un poble. Abans d'invertir impostos populars a través del “ministerio” en un recinte armamentista, Catalunya té necessitats més peremptòries d’índole humanitari. Qui vulgui impregnar-se d’història militar té grans exposicions a Madrid. La “singularitat militar de Catalunya" -humiliant per a uns i gloriosa pels vencedors-, no “necessita contribuir per sentir-se orgullosa" de derrotes i batalles cruentes. És increïble que comandaments de l'exèrcit no hagin assimilat el dret a decidir dels pobles i els confongui amb un escamot de soldats, súbdits de la jerarquia militar. Rehabilitar un edifici perquè la ciutadania "prengui consciència dels riscos i amenaces existents i sigui una garantia de pau" (general Ricardo Álvarez-Espejo) és una ofensa a la intel·ligència. Un museu per dissuadir la ciutadania del seu sobiranisme és un memoràndum contra la llibertat. Qui és l'amenaça del país? “Barcelona ha de ser bombardejada cada 50 anys”, va dir el General Baldomero Espartero, per mantenir a ratlla els catalans liberals massa progres o díscols. La construcció d’un centre de maquinària bèl·lica és un bombardeig metafòric? Un bombardeig cultural  que recorda la llei Wert per espanyolitzar nens catalans. Moltes casualitats i coincidències. Amb aquesta pedagogia la classe militar obtindrà pocs cooperants locals que mirin amb bons ulls l'exèrcit espanyol. Prou nostàlgies i revengismes del passat i del present. De fer-se el projecte, hi haurà també un raconet del 23-F com un suposat intent de salvació nacional o s’exhibiran exclusivament els atropellaments de Catalunya?

Em temo que l’efecte proposat sigui el contrari, més confrontació, nova llavor independentista i més resistència. Una notícia qualificada d’ "irrenunciable" posa en evidència que el grau democràtic d'aquest estament està en l'entredit pel debat i polseguera mediàtica aixecada. El camp de batalla polític que viu el país pot fer canviar intencionalitats i fets en molts àmbits territorials. Una República Catalana democràtica –per exemple- es veuria exempta d’aquesta croada i d'un santuari militar anacrònic que no trobaran a faltar les joves generacions, igual que el Senat espanyol en la capital catalana.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 9/1/2015