L'acord entre CiU-ERC està a tocar, diuen, però no arriba. Els recels mutus de pèrdua de poder és la causa principal. Això és servir i el govern que mereixem? Necessiten la custòdia de la societat civil.
Els
polítics hispànics han donat sobrades mostres d'allunyament de la població en
descrèdit del servei democràtic. Aquest egoisme gremialista dels partits i l’aferrissament
al poder ha intoxicat el procés sobiranista català amb les mútues inculpacions
i tuïts balsàmics de conveniència, poc creïbles. Les batalles per
patrimonialitzar el projecte a costa del vot els fa desmereixedors d'un govern
en exclusivitat. Aquesta trajectòria pejorativa dels governants va generar el
bressol de la indignació popular, embrió de la plataforma Podemos/Podem, inicialment apolítica. Catalunya necessita del braç
civil per esmenar, redreçar, complementar i vigilar de prop cada pas del govern
on resideix la legitimitat de convocar,
i també, l’obligació de governar amb sensatesa. El fenomen de la borratxera
política es dóna a Catalunya i arreu d'Espanya
per defensar-se de l'adversari. Pedro Sánchez carrega contra el vodevil
CDC-ERC. ¿Per què el PSOE treu les urpes contra Podemos, potencial guanyador, insinuant una aliança amb el PP,
contrincant de tota la vida? Els molesta la veu popular indignada contra l'abús
de poder, l'enderroc d'un sistema bipartidista instal·lat al país i la possible
derrota electoral guanyada a pols?
La
credibilitat en el projecte secessionista està minvant per trencar unitats de
consens i obstaculitzar la voluntat sobirana. "No s'ha de perdre ni un vot", diu ERC. Massa tard? Dos mesos de pugnes entre Mas i Junqueras han
evidenciat que un govern de concentració dels dos és com un intent de barrejar
oli amb aigua. Sense un lideratge fort i mixt de figures rellevants de la
societat civil -tecnòcrates professionals-, el govern de coalició que necessita
Catalunya no serà fiable, possible i
estable. CDC-ERC podran sortir a pescar
en la mateixa barca o per lliure, en caladors propis o comuns, però, serà
inadmissible competir en la subhasta final. Seria el lliurament de la flota a Podem i a les forces unionistes. Només amb reforços polítics de gran calat i
ferms defensors de la catalanitat podrà néixer el nou Estat. Mirem la història
dels acords. CiU sempre ha pactat amb el PP-PSOE durant 35 anys. Amb ERC
han estat puntuals, un festeig amb
infidelitats, quan encara està viu el malson del tripartit. Els convergents
tampoc han estat la forja de l'independentisme. Va ser un fet sobrevingut de
l'extrema crisi pels cops de porta de Madrid, recolzats pel poble, que els va
obrir el camí sobiranista. Catalanisme tradicional no és sinònim de secessió
malgrat les arrels bèl·liques de 300 anys. Els ciutadans no es mereixen uns
dards enverinats i menys una boda oportunista amb el perill d'un divorci per un
full de ruta arriscat o divergent. Discutiran menudeses sobre el dia i l´hora
electoral quan el gruix i base de la constitució catalana està al cel de les
oques i per conèixer? Les aparences d'unitat del 9N i la guerra de llistes ha
obert els ulls del votant que exigeix objectius irrefutables i líders fiables.
Del contrari, el procés serà víctima del
vaticini embruixat "antes se romperá
Cataluña que la unidad de España". Per què l'arrogància tossuda, la set
de poder i el corcó de l'avarícia malmeten l'essència del servei polític? El
corc del partidisme infecta i mata la democràcia, més greu que la corrupció
individual. Polítics catalans, obriu les finestres a la societat civil,
descontamineu-vos i convoqueu eleccions anticipades en igualtat de condicions
per governar junts amb el poble i per al poble.
Ramon
Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 13/1/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada