Eleccions i mercadeig polític

La publicitat política catalana i espanyola està confonent l'electorat que no ho tindrà fàcil a l´hora de dipositar el vot a l'urna.

Segons Lluís Bassat la publicitat és l'art de seduir el consumidor. En un mercat polític democràtic tots els ciutadans som potencials consumidors i determinants si anem a les urnes quan ens criden. Els nostres polítics són  bons productes seductors? Els dos condicionants de la seducció rauen en la persona que ven i la qualitat del què ofereix. Mentre el prestigi debilitat d'aquest estament no es recuperi difícilment seran comprats els programes electorals tan volàtils d'uns marxants polítics poc servicials. Una Catalunya desconnectada o amb Espanya vol una solució  dels seus problemes econòmics, en primera instància, que passa inexorablement per reconèixer un Estat autonòmic amb economies asimètriques i una relació bilateral estable dins d'Europa. Equilibrar balances territorials a base d'intercanvis solidaris forçosos és un càstig a la productivitat autòctona i pot ser un refugi a la comoditat dels perceptors. On està la causa de les diferències després de 35 anys d'aportacions solidàries a les regions menys desenvolupades? És un problema estructural per manca de rendibilitat interna. Un Estat confederal  de regions autosuficients amb rendes per càpita desiguals  seria compatible amb cada hisenda pròpia. Quin sentit tenen les autonomies uniprovincials i les deficitàries? La negativa obstinada d'una tercera via amb arguments constitucionals caducats ens porta necessàriament al plantejament de la secessió. No retindran Catalunya amenaçant-la amb l'expulsió europea perquè Espanya la necessita pels seus recursos, aportació i situació fronterera. S´ha de pactar com a col·legues o veïns. El mercat electoral del 2015 no pot convertir-se en una fira d'insults, promeses i denúncies. Si la Generalitat prepara una bateria documental i jurídica per fer la transició a un Estat propi, si aquesta fora la voluntat majoritària del 27-S, ¿per què les forces polítiques adverses a l'independentisme no brinden unes alternatives factibles de consens sense ruptura territorial? El miracle d'un acord a la britànica desitjable és més que improbable, malauradament..

Cada dia afloren noves topades en les estrades parlamentàries sense oblidar les querelles penjades d'un fil. El foc creuat d'ERC i el PP al Congrés sobre drets d'expressió pretén carregar-se el procés com un perill terrorista nacional. A un plató televisiu Oriol Junqueras va fer saltar espurnes contra uns periodistes disposats a trossejar l'independentisme  republicà democràtic. Albert Rivera en campanya andalusa va alliçonar erròniament els seus esperats votants. Va oferir-se per "ensenyar-los a pescar sense repartir canyes" per no viure del subvencionisme.  Un gerro d'aigua freda que l'obligà demanar disculpes. El poble andalús no admet que passa més hores al bar que a la feina, retret històric de Duran i Lleida. El dos líders no gosen tocar el voraviu del camp sureny: la servitud del PSOE als terratinents –els seus mecenes-  i el silenci sobre una reforma agrària. Solapar la dependència regional amb la promesa d'un federalisme que no saben com inventar és l'engany socialista.

Divorcis de conveniència i matrimonis electorals fan moure la calculadora dels escons. Per a un poble desorientat és un obra teatral sense claca. No escoltem repics de boda en moments polítics de difícil cohesió per l'alt cost de la credibilitat. L’electorat ja no viu del mercadeig polític. La publicitat demagògica no cola en un poble més culte. Només la veracitat d'un referèndum, objectiu independentista, ens traurà dels dubtes sobre la pressió d'un bipartidisme nacional. Caldrà la interposició de Podemos per frenar tanta voracitat?

Ramon Mas Sanglas  - Sta.Eugènia de Berga, 20/2/2015