Espanya sense Catalunya

Els preparatius de la transició a un Estat Català -pressupostos- han estat vetats. Les proves de foc del 27S només podran superar-se en les urnes gràcies al poble, no als polítics.

La indigestió d'aquesta possibilitat és la causa de tots els escarafalls, conspiracions i bombardejos polítics, educatius, jurídics, econòmics i esportius contra l'independentisme català. Espanya paralitzaria el 20% de l'economia sense el seu motor productiu i exportador per minvar el deute europeu. Aquest és el roc que incomoda dins la sabata espanyola. Per què busquen eufemismes de millor units, fracturació familiar, amor patriòtic mutu? Les ferides de butxaca no perdonen fàcilment, però són negociables. Qui ha provocat la situació fins el límit? Si Extremadura o Andalusia -fent ciència ficció- volguessin marxar del Regne d'Espanya serien aplaudides per l'alliberament d'un llast nacional. S'han acabat les paraules buides i els silencis. Ha arribat la prova dels fets electorals sense impugnació possible. Catalunya no demana a Espanya cap herència per separar-se, només la legítima, la no declaració de guerra a Europa sense trencar el mercat entre veïns. Es compromet a pagar els seus deutes i a reajustar comptes recíprocs a canvi de pau i no barrar més portes, superar el "no" inamovible i sistemàtic de tres anys. Un divorci negociat és la forma civilitzada per viure separats i de costat sense bombes incendiàries permanents. Què impedia fer el pas fins ara? L'espasa implacable de la Constitució. El 27S enderrocarà legalment i definitivament aquest mur si la majoria dels catalans fan el pas i rubriquen un nou Estat. La sobirania electoral constitucional posarà el punt i final a la disjuntiva, units o separats. Aleshores la negociació als ulls internacionals de la democràcia serà indefugible. Tot i així, caldrà plantar cara amb una DUI? Tan baix voldrà caure el llistó democràtic d'Espanya? No és qüestió d'atzar sinó de clarividències i conviccions després de dècades de palestra per superar un estatus autonòmic bloquejat i regressiu. El canvi que reclama una gran part de catalans ha d'anar acompanyat d'unes estructures sòlides d'Estat que comencen a entreveure’s. Paral·lelament, qui vulgui dissuadir la ciutadania d'aquesta “bogeria”, ¿a què esperen donar a conèixer una alternativa creïble i més convincent? Podrem saber, finalment, la terra promesa del federalisme espanyol? Quants i quins Estats tindrà la nova Espanya confederada o serà l'engany d'un canvi de noms? Els reformistes autonòmics que volen un Regne indivisible, ¿quin encaix li troben a Catalunya i a la resta de regions per no viure de la caritat permanent i la solidaritat  impositiva? Tres ulleres diferents per veure i votar el futur de Catalunya. Quina triar? La més atrevida, encara que arriscada, o la més fàcil i continuista, solapant i posposant  problemes històrics d’un acoblament quimèric?

Catalunya, per exigència civil i parlamentària ha començat a preparar la transició cap a un Estat propi destinant un pressupost a tal efecte que l’oposició radical ha denunciat al Tribunal de Garanties Estatutàries. Superada la frenada legal d'un mes el govern espanyol agafarà el relleu de la conspiració i ho portarà tot al Tribunal Constitucional per paralitzar cautelarment cada pas institucional del procés. Veurem sentències incriminatòries  contra el President i dues conselleres; a un jutge apartat de la carrera judicial per fer costat el sobiranisme. Intentaran, in extremis, invalidar l'autonomia catalana, però mai podran impedir la legitimitat de les urnes del 27S. Poble català, els partits polítics -tots- han tocat fons a la seva manera. Ara decidim nosaltres. Indecisos, teniu la Catalunya del futur a les vostres mans. Busqueu la llum, no us quedeu a casa i voteu amb totes les conseqüències. Gràcies, a la moguda  de tantes entitats que fan créixer aquesta majoria pel dret a decidir. Immigrants castellans amb  fills arrelats al país estan donant lliçons de catalanitat  i servei a l’oligarquia  aristocràtica acomodada. Mil gràcies, de forma molt i molt particular, a la plataforma “Súmate” per la feina feta i la que seguireu fent.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 4/2/2015