Dotze jutges i Candy Crush

Justícia i política estan barallats en aquest país d'ideologies poc democràtiques a l´hora de saber-se escoltar. D'aquí les tombarelles i grinyols permanents entre partits i els tres poders solapats.

Santi Vidal ha estat suspès de feina i sou durant tres anys per dedicar el seu temps lliure a redactar un esborrany constitucional d'una possible República Catalana. L'atzar ens ha portat una casualitat comparativa. La vicepresidenta del Congrés, Cèlia Villalobos, va entretenir-se a jugar amb els dolços virtuals del Candy Crush mentre presidia l'hemicicle en l'exposició de política general sobre l'estat de la nació. La seva irresponsabilitat, no solament no ha estat amonestada i penalitzada, sinó lloada per una diputada col·lega per la seva capacitat de fer dues feines alhora. El més lògic era reconèixer que s'avorria sobiranament mentre el seu president Rajoy donava la pallissa als espanyols amb unes dades inflades i vanaglorioses sobre una crisi utòpicament superada. La relliscada de la vicepresidenta es dóna en plena activitat parlamentària, laboral i rellevant per a ella, mentre el jutge hi dedicava hores lliures extra laborals. La doble vara de mesurar és evident en funció de la ideologia de la persona qüestionada i dels respectius ulls crítics. A la diputada del PP s'aplica la condescendència a una falta de respecte al poble i a la Cambra. Una mera incidència. En canvi, l'activitat d'un jutge independentista emprada a la causa sobiranista en temps de lleure, és condemnada pels detractors radicals sense pal·liatius. Dos fets criden l'atenció de la deliberació en un ple maratonià de 8 hores: el resultat força equilibrat de 12 magistrats conservadors contra 9 progressistes i la suspensió temporal de la carrera sense l'expulsió del cos. Gravetat relativa, compassió gremial o simple escarment a un innocent? Una sentència polititzada sense màscares no tolera que un membre hagi treballat per la llibertat de Catalunya. L'acusació oficial i jurídica de la comissió disciplinària del CGPJ es centra en la "vulneració del deure de fidelitat a la Constitució i a l'ordenament jurídic" contra un jutge veterà modèlic. Una revenja més contra el procés català, més reforçat cada vegada que l'obstrueixen amb actituds inquisitorials antidemocràtiques. Convertir els tribunals suposadament imparcials en seus polítiques és una denigració de la justícia. Sense herois ni màrtirs el ciutadà pren bona nota d'aquestes irracionalitats per actuar en conseqüència en cada data electoral, pensant en el referèndum definitiu sobre el seu país. Si no hi ha mal que per bé no vingui, el catalanisme potser haurà d'agrair a Santi Vidal aquest daltabaix professional per encarrilar els seus serveis directes i exclusius envers la construcció de la República. Gràcies, Santi, per la dedicació i voluntarisme a la causa d'un nou Estat que ben segur veurem, el gran desig de la teva vida i de molts catalans.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga , 28/2/2015