Democràcia, llei, por

Les garanties que ofereix la llei del referèndum és una nova escalada de repressió  espanyola. Guerra de lleis i decrets quan una mínima voluntat política ho resoldria tot. Ho aguantarà la democràcia, si pot obrir boca?

Un còctel explosiu de persones, idees i fets. La societat democràtica legisla i aprova lleis a través dels polítics electes. Imposar-les totes sense el concurs popular és autoritarisme. D'aquí deriva la por a les represàlies. Repassem la història dels orígens constitucionals (1978). Prèviament (1977) , Espanya havia signat els principis internacionals d'autodeterminació dels pobles de l'Haia i de l'ONU.  Com és que els redactors de la Carta Magna plasmessin en l'art 1 el sobiranisme indivisible en contra d'una legislació anterior (1967) ratificada per Espanya? Les lleis nacionals poden trepitjar les universals?  Només hi ha una resposta: amb la repressió del postfranquisme tot era possible . La mateixa que el moviment etarra va fer arrencar la concessió del concert econòmic per al poble basc-navarrès camuflat en uns furs històrics. També la por insòlita a recaptar impostos va forçar la renúncia dels polítics catalans a tenir els mateixos drets fiscals. Aquella por els va sotmetre al cafè per a tots i a viure del “peix al cove”, font del fangueig actual. Lligats per l’incompliment d'uns principis sobirans mundials i per un referèndum constitucional enganyós, Catalunya el va votar (1978) cansada de dictadura. La fugida del foc per caure a les brases ha alimentat aquesta desentesa mútua. Catalunya "fa por i més en farem", diu Puigdemont als alcaldes. L'Estat té por que el referèndum unilateral deixi Espanya sense el 20% del PIB espanyol. La gran por, no a la fractura social de la unitat, sinó  a la pèrdua del poder econòmic en mans de la productivitat catalana. La por fa reconèixer Catalunya com a “nació cultural” (Pedro Sánchez).  Simplement, sarcàstic. Això és plurinacionalitat? Nacionalitat és sinònim de nació en tota la plenitud i extensió, inclosa la sobirania compartida. No és problema constitucional, senyor Rajoy, de butxaca únicament. Falten 90 dies per aturar turbulències de 40 anys. Ens regeix un Estatut il·legal no  sotmès a referèndum després  de l'escapçada del TC. Durant cinc  anys (Diada-11S) el poble exigeix ser català de ple dret en un territori de nacions, no espanyol a la força, només.  Aquest ofec  lingüístic, econòmic i històric crida un Catèxit inevitable per a molts. Deixeu-nos comptar i sortirem de dubtes. Què és més poderosa, la covardia o la convicció? Sense la segona no desapareix la primera, si bé, és més fàcil deixar-se arrossegar pel pessimisme que lluitar  a contracorrent. La neutralitat és un refugi de la por a les majories, unionistes o separatistes. En cas de litigi, la llei del més fort no pot fer d’àrbitre com a part implicada. El darrer  recurs és la justícia internacional i la majoria de les urnes per dirimir la voluntat d’un poble. La llei del referèndum obrirà nous horitzons per perdre la por l'1d'octubre en benefici de la democràcia?

Ramon Mas Sanglas – 5/7/2017