Immaduresa partidista

Que els partits sobiranistes electes incompleixin els resultats de les urnes és una burla democràtica. Que el partit minoritari (CUP) disposi de la clau per imposar el seu programa impedint un Parlament, és la deriva cap al govern dels unionistes.

Els pecats originals d'orgull persistent tenen un final lamentable. Els tres partits independentistes no van voler concórrer units el 21-D en llista única per l'ambició individual de més poder. Vet aquí el resultat d'una desfeta vergonyant per a molts votants emprenyats: la incapacitat d'un acord ferm per formar govern. Prou d'experiments sobiranistes propi d'aprenents. A què jugueu, senyors polítics? A fer batalletes casolanes per plantar cara al colós d'un Estat repressiu i els seus tribunals? El poble no és cap joguina ni us permetrà fer més el burro amb els seus vots. Si l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, en cas de noves eleccions –desaconsellables del tot- haureu après dels vostres errors suïcides? Un pas al costat d'Artur Mas, de Puigdemont i ara l’abstenció cupaire  a un programa autonòmic abans que la via constituent exclusiva són actituds de supèrbia per falta d'autocrítica, de renúncia i de servei. La paperera històrica no ho suporta tot. Si la CUP hagués patit la persecució per càrrecs actius de govern no presumiria tant d’insubmissió davant d’un jutge per evitar la presó. Mirar els toros des de la barricada no és lidiar-los. Sense fets reprovables, només per xerrar o empènyer l’altre al precipici no seran condemnats a la garjola. La CUP encara  viu en una adolescència política de somnis volàtils sense tocar de peus a terra. Creu en una vareta màgica que converteix l'autonomia en república ipso facto per simple desig i desobediència al TC. No passarà res! Són un mur, no un mirall o carril de solucions realistes. Obliden que s'agafen més mosques amb una gota de mel que amb una tona de vinagre. Les presses per recollir fruits inexistents és la seva perdició (de 10 escons a 4) amb el desgavell per restablir el Parlament. La bandera de la unitat sobiranista ha estat més oratòria que efectiva fins ara. Prou jocs de cadires, de portes que s'obren i tanquen en funció dels líders. És la segona vegada que assistim al mateix espectacle: l'últim de la fila s'apodera de l'escenari com a director d'orquestra. On està el respecte a les urnes democràtiques? Es valen del mateix sistema xantatgista que fa servir el govern espanyol contra Catalunya, que tant detesta l’independentisme. L'arbitratge de la CUP -4 diputats- és el menys indicat per apaivagar discrepàncies internes i nacionals. Tenir la clau de l'aritmètica parlamentària no dóna dret a trepitjar  les majories ideològiques restants. És una traveta al sobiranisme democràtic. Així no esquivarem el 155 ni farem mai de Catalunya una república. La DUI era un camí equivocat. President Puigdemont, no fou cap error la proclama només simbòlica de la independència perquè les estructures no eren suficients ni prou sòlides. Sense garanties absolutes contra la implantació del 155 ni les eleccions eren convenients. El fet de guanyar-les, convocades pel rival polític estatal, va ser un mèrit immillorable. Llançarem ara per la borda un tresor per lluites fratricides? Els adversaris unionistes estan esperant amb deliri un final tràgic. Sereu  tan insensats de complaeu-los?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga 5/3/2018