Respiració intervinguda

El Parlament està encallat pel rebuig estatal i judicial dels legítims candidats surtits de les urnes. Això és democràcia de pladur i menyspreu a tot el poble català. Fins quan la degradació de Catalunya amb més empobriment d´Espanya?

Ben diferent de la respiració autònoma assistida per anar millor. Catalunya respira amb regressió, atrapada pel poder d’un Estat judicialitzat amb la tolerància aparent del 21-D.  Ho constatem en l’estira i arronsa de la moguda  parlamentària incipient i qüestionada que no arrenca. Aquest és l'eix del conflicte polític contra Catalunya: l’aplicabilitat democràtica de les urnes o la dictadura del 155 sense topalls i  a mida de la Moncloa. Ni Puigdemont, ni Sánchez, ni Junqueras, ni Turull malgrat l’empara legal plena per ser presidents. Volen un candidat presidencial net. Més clarament, de Ciutadans i noves eleccions. Tots  són legítims mentre no es demostri el contrari amb una sentència adversa ferma. No acceptar-los és prevaricació, estafa democràtica, un segrest repressiu i burlesc. Candidats per majoria electoral o per imposició estatal? La segona opció seria la degradació més absoluta del Parlament autonòmic i la vexació del poble. La pilota presidencial continua rodolant per l’estadi parlamentari entre dos partits (JuntsxCat i ERC). El moll de l’os no és ara la independència ni la república, sinó els drets irrefutables dels votants per damunt d’uns tribunals arbitraris i conxorxats. Arbitrarietat imposada per via hereditària –la monarquia- i per legislació absolutista, la llei mordassa. El nou govern ha d'enterrar automàticament el 155 per més  amenaces de continuisme  que li recaiguin. La pretesa humiliació catalana, que no pugui aixecar cap en molts anys, no és arrasar tan sols l’economia autonòmica. Catalunya, la  colònia vital de l'imperi espanyol que no veia cap posta de sol, provocarà l’eclipsi d'una Espanya que deixarà de ser el què és si persisteix en aquesta dèria persecutòria. N’és conscient que esclafir un poble de 7.5 milions amb 300 anys de resistència històrica seria una conquesta fantasmagòrica i dictatorial? Sabem que Catalunya i Espanya, es necessiten mútuament, junts o separats, en un mercat de veïnatge europeu, amb les seves legítimes diferències, singularitats i pluralisme partidista si no volen ser tocats de mort. És la locomotora del sistema econòmic espanyol. Els drets polítics d’uns candidats privats de llibertat preventivament i sense judici són inqüestionables. Forma part del joc just, sense rancors recíprocs. L’observació internacional del conflicte crida al diàleg urgent, la sortida de presoners i el retorn d’exiliats, segon The Times. De moment és un horitzó força llunyà. És un primer requisit per apaivagar l’escalada de desafiaments evitant friccions amb discursos reials partidistes (3-O), consells de ministres incendiaris i declaracions ministerials provocatives. Si el nou Parlament ha rectificat errors unilaterals del passat, el poble català maltractat espera que l’Estat demani perdó per una flagel·lació física vergonyosa i brutal (1-O) com a contrapartida. Mentre s’imposi la tossudesa del centralisme ideològic amb represàlies i més imputats l’asfíxia acabarà per espoliar la llibertat d’expressió i els drets humans de primer ordre, a més dels institucionals, culturals i econòmics. Una Espanya empobrida és l’objectiu final a costa d’una Catalunya saquejada?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 4/3/2018