L'imperi de la Llei i l'Estatut 2006

Reconèixer els errors del passat és la millor manera d'esmenar els actuals. El conflicte català emana del linxament judicial de l'Estatut del 2006 amb la sentència del TC del 2010. D'aquella decapitació plora la criatura el 2018.

A grans problemes, grans solucions polítiques equilibrades. Si no hi ha llei sense democràcia ni democràcia sense llei, també desapareix l'Estat de dret quan  aquest liquida les lleis que li fan nosa (com l’Estatut 2006) o se les fa a mida (TC). Tota legislació del mateix rang és igual per naturalesa quan ha passat pels tràmits de les Corts, s'ha aprovat, votat i publicat al BOE. Analitzem les atrocitats  jurídiques comeses  contra l'Estatut orgànic -únic origen i font bèl·lica de legalitats enfrontades- aprovat per tot el Parlament català -excepte el PP-, el 30 setembre 2005. Al 2012 revifa un independentisme somort a conseqüència de la sentència estatutària injusta del TC (2010). Encara ressonen les sàtires d’Alfonso Guerra després de les ribotades estatutàries del Congrés afirmant que "no lo reconocería ni la madre que lo parió". Governava un PSOE que va admetre paral·lelament a tràmit l'Estatut andalús semblant, sense miraments ni intoleràncies. On està el partit socialista fent bandera del federalisme espanyol, del famós "apoyaré l'Estatut que salga del Parlament", ara casat amb el 155 del PP contra Catalunya? És bo saber quin teníem oficialment abans per comparar-lo amb el vigent. Ara cap, mana el 155. Què ens van retallar? Aquest són els eixos de 14 articles trinxants i 27 reinterpretats. De tipus social: competències d’immigració, retallades socials pròpies i superiors, reducció de competències exclusives i compartides. De tipus jurídic: nació catalana amb valor real, el poder judicial català propi, drets territorials de vegueries. De tipus econòmic: els marges de solidaritat equitativa (ordinalitat), el control tributari dels ajuntaments, sobre les caixes i la recaptació d’impostos autonòmics. De tipus institucional:  competències exclusives del Síndic de greuges, el català com a llengua preferent de l'administració i els mitjans, el dret a consultes, el caràcter vinculant del Consell de Garanties estatutàries, la hisenda i administració autonòmica pròpia. El rearmament de lleis, jutges i fiscals contra el procés ha demolit tota legislació del Parlament que friccionés la Constitució (32 recursos). Els més crítics són socials: impostos d’habitatges buits, la pobresa energètica, igualtat entre homes i dones.  Mai la justícia -tan mandrosa en casos de corrupció-  ha estat tan àgil contra Catalunya. Vivim una escalada d’odis entre govern, tribunals i democràcia qüestionada fins trepitjar el més sagrat, com la immersió lingüística i el controls dels mitjans propis (TV3) . S’ha acorralat la llibertat de dos milions d’electors amb garjola per als polítics, desmuntant les institucions catalanes gràcies el 155 amb l’amenaça de més decapitacions. Urgeix l’exhumació de l’Estatut originari, negociar els 45 punts pendents i batejar les primeres singularitats republicanes. Cal la transversalitat sobiranista integral des de la burgesia fins la classe popular, sense fanatismes i represàlies per restablir l’autogovern de Catalunya.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 25/3/2018