De fora vingueren...

Manuel Valls, polític francés destronat, està assetjant l'alcaldia de Barcelona de bracet amb Rivera i Arrimades de C`s. Tot un camuflatge del poder de dretes per enderrocar el sobiranisme català. La saviesa de la capitalitat catalana no caurà en la servitud d'un politic estrany i d'importació.

...I de casa ens tragueren. Manuel Valls, no Manel. Un francès  nascut casualment a Barcelona, vol ser l’alcalde de la capital catalana apadrinat per Ciutadans. La persona és d'on viu i es cria, no d'on va néixer. El llenguatge afrancesat el delata a primera vista. Què en sap per vivència personal de la capitalitat barcelonesa, de les rodalies metropolitanes i la idiosincràsia de dos milions i mig d'independentistes del país que vol aniquilar? Vol abolir el legítim nacionalisme català acompanyat de Societat Civil Catalana –el nacionalisme espanyol-, pura rivalitat del sobiranisme. Ningú dubte del seu bagatge polític sota el lema  “Liberté, Égalité, Fraternité” i dels vincles europeus, però, a Barcelona no li cal un alcaldable per supeditar més Catalunya als seus veïns. Els catalans volen mires europees més directes. Aquest filtratge polític que intenta colar C's amb personatges estel·lars de fora no passarà per les urnes. El currículum de Valls, marcat pel seu fracàs socialista i allunyat del president Macron busca refugi en les files de la dreta espanyola liberal. Qüestió de supervivència o d’asil polític? Un català de soca-rel fa segles que sap què vol i quins governants li convenen per autogovernar-se. L' independentisme "és guerra", ha afirmat Valls. S'ofereix de redemptor per portar la democràcia a Catalunya i combatre l'epidèmia europea  del separatisme.  Sarcasme polític? “Seria  increïble una Espanya sense Catalunya” i viceversa, ha dit. Ben certa la primera part perquè Catalunya és el motor econòmic nacional. Falsa, per lògica, la segona part. La deixarien emancipar -ben a gust- si fos un llast i una rèmora fiscal per a Espanya. On estaria França sense el dret universal i legítim de l'autodeterminació? Dependria encara de l'imperi romà d’antuvi? Valls somnia amb el seu imperi carolingi medieval de mitja Europa, com Espanya amb les colònies d'ultramar. Catalunya no necessita alliçonaments de messies estrangers. Potser li calen a C's per falta de lideratge propi, de casa, per enfortir les fronteres espanyoles a costa del veïnatge nacionalista d'importació. El PSC ja l'ha esquivat d’immediat amb el candidat Collboni. Malgrat que socialista, Valls no és sant de la seva devoció. Els minses fruits minucipals de Colau derivats de l’ambigüitat i la inestabilitat sobiranista per presentar un alcaldable de talla, facilitaran al centralisme espanyol la clau de l'ajuntament de Barcelona? Catalunya no necessita més flagells per apagar focs abrandats des de Madrid. Esperem que abans de les eleccions municipals del 2019, amb les turbulències autonòmiques apaivagades i la sotragada del 155 refeta, la ciutadania barcelonina posi els ulls en un candidat proper i coneixedor dels seus problemes reals en benefici de la ciutat i de tots els catalans.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 25/4/2018