La justícia torna al carrer

La suposada arbitrarietat d'alguns jutges espanyols ha commogut la societat espanyola, no per motius separatistes, sinó per la violació més infame d'una noia a Pamplona. La democràcia autèntica del carrer ha de suplir els poders fàctics manipulats.



En l’època grega les decisions socials i d'Estat es prenien de forma conjunta a l'àgora, la plaça pública d’Atenes. D'aquí nasqué la vertadera justícia i l'autenticitat democràtica, el govern del poble. La democràcia contemporània ho va derivar tot als candidats sortits de les urnes a través de comicis electorals. Però, constatem que el model de la representativitat ha degenerat creant situacions polítiques i judicials poc justes per la inoperància, corrupteles o la parcialitat de les sentències. D'aquí ve el clam massiu quan apareix el factor maldat, degradació o violació dels drets humans elementals com la llibertat. La ciutadania és un termòmetre més fiable que un manual de jurisprudència per detectar errors  democràtics quan s'interposen els populismes o els interessos mediàtics i fàctics. Les protestes laborals per millorar la jornada de treball i els salaris s’emporten la palma fa moltes dècades. Ara torna a ploure sobre moll a tot Espanya contra l’Estat de Dret. Després de les pensions i la igualtat de les dones  toca el torn a la justícia o injustícia. A Catalunya, arran del procés sobiranista reprimit, s’han fet virals les manifestacions de l’11-S per reclamar el dret legítim a decidir. La maquinària del sistema democràtic  barreja poders. Obliga a la ciutadania -que bull d'indignació- ocupar pacíficament avingudes i places com en temps dels grecs contra els veredictes dels tribunals. Dos fets puntuals han fet saltar les alarmes: els presos polítics sense judici i la impunitat més aberrant d'una violació sexual a Navarra. On no hi va haver violència ni sedició se la inventen per empresonar líders i governants. On hi va existir una violació col·lectiva, brutal i flagrant de la “Manada” -5 bèsties fornides, irracionals i deshumanitzades- contra una noia indefensa de 18 anys, es nega. Només fou un simple abús sexual, com un joc morbós entre adolescents i de mutu acord. Els vídeos, -prou eloqüents- calien més explicitat per ser inculpatoris i no atenuants? El món de la judicatura gira al revés? Espanya manté lliures els culpables  amb sentència ferma de presó i a simples acusats preventius se’ls engarjola.  Sembla com si alguns jutges no sabessin interpretar el codi penal que van estudiar o estan manipulats o gaudeixen d’un passat polític repressiu no superat. Les resolucions són injustes en els dos casos. Els fills i familiars innocents dels presoners polítics veuen vulnerats els seus drets. En la violació sexual més vexatòria, la sentència és delirant i macabre contra el sentit comú. Un jurat de milions de persones llançat al carrer no pot ser més neutral, contundent i expressiu contra l’arbitrarietat d'uns magistrats qüestionats Cal revisar el codi penal o la integritat i competència d'aquests presumptes mals servidors de la llei? Qui és el causant de les revoltes i  la fractura de la convivència? El poble o la negligència d'alguns governants, fiscals i jutges? La deessa grega de la balança equilibrada i dels ulls embenats té feina a fer en un món malmès per l'ambició, l’epidèmia de la corrupció i la persecució de la llibertat en un país que es confessa democràticament madur amb orgull. Cal demostrar-ho amb fets, no paraules.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 1/5/2018