El temps ho cura tot, es deia, a falta solució. O bé, les coses s'han de ben espatllar per arreglar-se. Què més li queda a l'executiu de Rajoy i a la justícia espanyola per tirar-se els plats pel cap?. Els empresonats en són víctimes de la seva incompetència i falsedats.
La falta de política
nacional sana ha judicialitzat el govern del país. Arribarà el duel entre els
dos estaments? Llarena, Montoro i la guàrdia civil estan acorralats per falta
de credibilitat en una pretesa justícia imparcial. La fiscalia i la judicatura
han de fer de polítics per la ineficàcia governativa, empassar-se molts gripaus
i les declaracions de conveniència. L'acusació de malversació, rebel·lió i ara
sedició ha fet vessar el got de
l’arbitrarietat per falta de documentació fiable. Europa al·lucina. Si no s'ha
invertit ni un sol euro en el procés per què hi ha presos preventius per
malversar diner públic? Volien de veritat una “massacre” amb l’enfrontament de
dos milions de votants contra 6.000 policies per justificar la seva impotència?
Es van quedar amb les ganes davant d’un pacifisme popular modèlic. Què més
queda per tergiversar? Qui haurà de ser encausat, el jutge per acusar sense
fonaments, el ministre d’hisenda per la ignorància sobre els comptes o la
guàrdia civil per inventar-se informes? Falsejar la veritat és prevaricar. El
ministre de justícia va ser profeta infal·lible fa dos mesos. Va predir el dia
que Llarena cridaria els encausats, el motiu exacte de l'acusació i la data de
reingrés a la presó? Queda algun dubte que tenim presos polítics i no delictius
sota les directrius d’un ministeri? Ha estat un error anar de víctimes durant
sis mesos, confiant que amb el penediment ideològic, la renúncia a la política
i a l'acta de diputat aconseguirien la llibertat. Aquest Estat autoritari no
entén d'imparcialitat perquè l'odi no perdona
la derrota 1-O ni la victòria 21-D dels líders sobiranistes. La llum de
la sentència justa haurà de venir de fora? La justícia espanyola està a les
fosques amb l'aiguabarreig dels tres poders. Aquesta cruïlla negra sense un
govern central net, transparent i independent dels tribunals fa que Catalunya
estigui sense govern propi, sota un 155
transgressor dels drets autonòmics. Per mostra, l’anul·lació dels actes
institucionals i religiosos de St. Jordi celebrats durant 900 anys a excepció
dels tres de guerra civil. Queda tot dit d’on vénen els mals. Quan veurem la
boca final del túnel? Els acusadors seran víctimes de les inculpacions que
encolomen als presos. No es poden engarjolar la veritat, el pensament, la
llibertat d'expressió i el dret a lluitar sense violència per
l'autodeterminació. Els organismes internacionals ho estan reconeixent sota
l’empara dels drets humans. L’únic instrument democràtic és i serà un
referèndum vinculant, les urnes. La repressió del 155 ha d'acabar amb una
mediació neutral. El conflicte Espanya-Catalunya ha de morir per la decisió
popular, no per resolucions judicials. Això és diàleg categòric i democràcia
realista per falta d'altres opcions estatals reclamades i denegades molts anys.
Mediació convinguda o desobediència -tesis de la CUP-, fins alliberar els presos
i dilucidar el futur de Catalunya. Al
“procés en liquidació” ( senyora Soraya) li sobra el qualificatiu, és ben viu i
camí d’una República naixent per la inoperància del poder executiu.
Ramon Mas Sanglas – Sta.
Eugènia de Berga, 24/4/2018
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada