Tres portes i un finestral

Espanya pertany Europa o és d'una altra galàxia? Jutges i polítics parlen llenguatges jurídics diferents? Mentre primi el vocabulari de la venjança i dels tribunals el diàleg no té cabuda. Ni presos ni unilateralitat, dues premises imprescindibles per retrobar-se Espanya i Catalunya.

Rebel·lió, malversació, desobediència  i sedició. L'amor propi del govern espanyol està greument ferit per l'estocada dels tribunals europeus contra l'euroordre de caça i captura dels polítics catalans  exiliats. Un gerro d’aigua gèlida inesperat. Molt adient aquí, metafòricament, un proverbi fet història “Van anar a per llana i en tornaren trasquilats”. Recordem que Flandes (Bèlgica) era el nucli comercial europeu més important de llana entre flamencs i castellans en l’època de Carlos V. La llibertat de Puigdemont ha desmuntat els contraforts del castell judicial de Llarena.  Els jutjats belga i alemany han barrat al regne d’Espanya la porta principal d’acusació per rebel·lia. L’argumentari fallit –informes, vídeos, declaracions- de la judicatura espanyola no va convèncer una justícia europea despolititzada. La porta mitjana, en estudi, és la malversació de cabals públics. Tots els indicis coneguts, amb proves insuficients, apunten que també es tancarà oficialment contra Espanya per inexistent. La Generalitat no va invertir cap euro en el referèndum, segons Rajoy i Montoro. Sense extradició la causa penal dels empresonats, consellers del cabdill alliberat,  es reduiria a la porta petita de la inhabilitació professional per desobediència a la llei. És dolorosa i significativa per les seqüeles personals durant anys, però no afectaria la llibertat física ni a les famílies directament. Quedaria un quart xoc contra la suposada sedició i criminalització aplicada a la policia catalana. S’atreviran? La cúpula dels Mossos d’Esquadra serà la diana de les execucions judicials i caps de turc o veurà el finestral de la llibertat? El dia 1-O van complir la seva funció de defensar la ciutadania i evitar aldarulls, no provocar-los. Els seus capitostos, imputats pel delicte de sedició, no van mostrar-se desobedients als superiors nacionals mal coordinats ni va existir subversió a l’autoritat competent. És un cos intocable per al poble català des del 17-A. Els quatre fronts acusatoris del govern espanyol responen a la set de venjança per la impotència contra uns ciutadans vencedors, organitzats i pacífics. La nul·la autocrítica d’una actuació política i policial erràtiques no permet a l’Estat deixar impunes uns governants sobiranistes considerats insurrectes i colpistes populars contra la unitat constitucional. La taula de negociació que Puigdemont va reclamar a la sortida de la presó alemanya no tindrà cap ressò mediàtic i efectiu mentre hi hagi ostatges i companys entre barrots. El govern espanyol no es donarà per satisfet, tampoc, fins que la feina judicial -malgrat falsedats i calumnies-, intenti convèncer Europa dels valors constitucionals inviolables. Un triple foc d’encenalls fins reduir-se a cendra? Catalunya és avui l’epicentre judicial d’Europa. Ara és més coneguda que mai arreu del món amb les seves oficines internacionals clausurades pel 155. La confiança entre estats europeus no pressuposa poder impedir la divisió de poders ni entorpir el camp de la justícia. Confondre el dret a l'autodeterminació universal amb un cop d’estat és ignorància o presumpta mala fe dictatorial, senyor González Pons del PP. Quants gripaus europeus més s'haurà d’empassar la Moncloa, els seus jutges i fiscals exprés? Seria al·lucinant que els exiliats catalans nets de càrrecs poguessin passejar-se per tot Europa menys per Espanya. Cap comentari al respecte. Amic lector, treu conclusions.

 Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 10/4/2018