En quin país vivim?

La història democràtica d'un país es forja amb fets puntuals sense violentar mai la llibertat de la ciutadania i de les urnes. Quan una part important del poble es subleva contra el govern és perquè quelcom grinyola per falta d'autocrítica i diàleg.

Molt lluny del país de les mil meravelles i massa a prop encara de la picaresca medieval.de l’engany. Segons el govern de Madrid vivim en un dels països democràtics més descentralitzats del món amb separació de poders i plena llibertat democràtica madura. Segons la realitat quotidiana ben contrastada i visible vivim en un país on l'àvia reial no pot fer un petó al front de la seva néta que és esborrat per la seva mare. La reina s’ha fet republicana? És la família modèlica i unida que el monarca pregona en els seus missatges nadalencs? Vivim en un país on les probables falsificacions universitàries d'una presidenta autonòmica són portades als tribunals sense cap dimissió i depuració de culpabilitats. En un país on la justícia –declarada neutral i lliure- inventa delictes de rebel·lió que diversos estats europeus no reconeixen  i desaproven. En un país on empresonar per dir i pensar diferent és normal i motiu de criminalització com en èpoques franquistes. En un país emmascarat  per la corrupció condemnada amb sentències fermes on els anys de presó són premiats amb la llibertat indefinida presumint de justícia igual per a tothom. En un país on el rescat de bancs i autopistes tenen prioritat sobre les pensions dignes dels jubilats, vídues i dependents. En un país on els resultats electorals de les urnes són contradits per investir un President i es porten als tribunals perquè el presidenciable electe no és del seu grat. En un país on fer un referèndum és delictiu, atempta la unitat patriòtica i es combat amb garrotades policials. I així un llarg llistat d’afers antidemocràtics contra la Catalunya progressista que tant estima Espanya i de la qual viuen millor molts espanyols gràcies la solidaritat catalana del 8% del PIB i l’aportació del 20% a la riquesa nacional. Aquesta és l'Espanya que el govern de M. Rajoy passeja i exhibeix orgullós per una  Europa que ha d'alliçonat a magistrats espanyols sobre la imparcialitat universal de la justícia sense mentides i presumptes prevaricacions. Per això, més de mitja Catalunya no vol formar part d'aquest país repressiu de murris, al·lèrgic a la paraula diàleg sense condicions i amb presos polítics  ideològics. Qui és l'artífex de la fractura social i familiar? El procés de la República Catalana no ha estat decapitat, senyora Soraya. Creix per la internalització del vostre conflicte amb la imputació de més ciutadans, governants i la cúpula de la mateixa policia catalana. La clau  per minvar hostilitats és fer marxa enrere, obrir les portes als ostatges innocents i ficar a la garjola els corruptes sentenciats que campen lliurament. Així Espanya es farà mereixedora de ser un Estat europeu normal, sense judicialitzar la política, eradicant el seu passat dictatorial revestit de democràcia epidèrmica. El futur d'un país lliure de veritat està en mans del poble, no dels partits, dels jutges i fiscals .

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 8/4/2018