Jocs del Mediterrani polititzats

Totes les ocasions polítiques són bones per parlar. La trobada reial amb Torra en la inauguració dels Jocs del Mediterrani va estar desaprofitada. Una encaixada freda de mans no trenca el glaç. Esperem que el 9-J els dos governs entrin en calor.

Barrejar política i esport ja és habitual en aquest país que viu relacions interterritorials convulses. La inauguració dels jocs del Mediterrani a Tarragona en va ser una mostra palpable per als assistents, els telespectadors i especialment els polítics de la llotja presidencial. Podem imaginar la freda i tensa encaixada de mans entre el monarca i Quim Torra. L’aparent neutralitat de Pedro Sánchez enmig dels dos actors principals en litigi. L’amfitrió de la festa, l’alcalde socialista tarragoní, va ser molt ritualista per no trencar motllos litúrgics febles. La tibantor política es podia tallar pels antecedents cuinats dies i hores abans a correcuita.  Però, els camaristes van ser molt discrets evitant primers plànols de la grada principal durant  la cerimònia. Malgrat els detalls de presentació ben estudiats, l’alcalde va tenir un lapsus majúscul en el capítol de recordatoris i agraïments: que la Generalitat ha estat l’aportadora econòmica fonamental de tota la infraestructura amb 14 milions de tots els catalans. Gràcies els equilibris polítics de contenció, la competència humana i tècnica, la inauguració va ser brillant, ben treballada, molt visual i lumínica en la part final sobretot. Moments històrics de celebració esportiva única per a la ciutat de Tarragona. No puc passar per alt parlar del públic. Ben evident que l’estadi o és massa gran, que els tarragonins no podien omplir totes les places o que el boicot independentista va deixar buides expressament. Feia mal d’ulls tants seients vermells lliures en una efemèrides rellevant. Per les tímides xiulades a l’himne nacional els sobiranistes no serien nombrosos. L’esbroncada fou més pujada de to quan va sonar el nom del president de la Generalitat. Els “tabernaris” de la província hi estaven presents. Eren previsibles les xiulades amb les tres manifestacions exteriors, prèvies a l’acte inaugural. Fluïa un caliu de confrontació política per la negativa del rei a reconèixer els despropòsits del seu discurs 3-O. Fet que li va recordar Torra amb el lliurament d’una carta del Síndic de greuges i un recull d’imatges impactants de l’1-O, “Dies que duraran anys”, llibre de Jordi Borràs, amb una dedicatòria adient i un comentari verbal. Aquesta trobada circumstancial esportiva, serà la porta d’entrada per què el 9-J comenci el diàleg de president a president a la Moncloa? La Generalitat ha trencat formalment les relacions amb la corona declinant invitacions i actes reials arreu. Si el rei no té res a dir en matèria de política, no és transcendent que un pretès govern republicà faci creu i ratlla amb una monarquia que no reconeix. Si el problema és l’abast social dels catalans sobre la representativitat monàrquica o republicana, que Espanya faci un referèndum pactat i posarem punt i final a tot, tots plegats.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 23/6/2018