Reforma constitucional, una trampa

És difícil una trobada per camins diferents i objectius oposats. La bona fe del govern nou de Madrid seran pedaços del passat mentre no s'aixampli l´horitzó sobiranista amb un referèndum determinant per a tots els catalans.

El govern Sánchez mitjançant la ministra territorial Batet ha trobat un forat per defugir o envernissar el conflicte espanyol-català. Per a Rajoy era l'imperi de la llei i la unitat nacional. Per al PSOE canviar la Constitució en la pròxima legislatura. Dos murs granítics idèntics contra l'autodeterminació a l'estil escocès. Per al nou govern el forrellat que tanca  esperances és el camuflatge d’una reforma que requereix dos terços del Congrés, és a dir, els concurs del PP i C's. Una enganyifa socialista que es quedarà amb el peixet  dels 45 punts de Puigdemont i la reversió de les lleis vetades pel TC a instàncies de Rajoy a canvi d’un segon cafè per a tothom. Una paradoxa política i un caramel enverinat que  Catalunya no encaixarà. Batet reconeix unes autonomies esgotades i pretén donar-les vida. Amb uns estats federals vaporosos que el PSOE mai ha definit en les declaracions de Granada i Barcelona o  amb un rentat de cara? El diàleg de Quim Torra amb Pedro Sánchez serà una trobada de cortesia amb dos punts de partida oposats: l'1-O per a un i la reforma constitucional per a l'altre. Tot per tapar el dret a decidir que ja contempla l'actual carta Magna sense canviar res. De no ser així, perquè el Congrés (2014) va permetre a Turull, Rovira i Herrera la sol·licitud del permís per fer un referèndum sobiranista? Són precedents parlamentaris constitucionals. Es podria repetir la sessió i votació amb el nou govern. La negativa del  PSOE d'aleshores pot revertir-se en una majoria a favor com la recent moció de censura guanyada i secundada pels partits catalans. Un referèndum neutral posaria fi als enfrontament partidistes de sis anys –no civils com diu Borrell-, guanyi qui guanyi. El problema és la por als barons de casa i el rebuig socialista que els faria perdre milions de vots autonòmics. La igualtat que prioritza la ministra andalusa d'Hisenda mai trobarà el camí real cap a la plurinacionalitat i la asimetria innegable que té Espanya ocultada per la solidaritat interregional forçada. La indivisibilitat patriòtica del PP s'ha mutat en una fórmula del reformisme constitucional. En què difereixen si persisteix el rebuig a resoldre-ho mútuament? Prou d'argúcies i xantatges. Tan legitima és la unilateralitat nacional imposada en la transició com la catalana perseguida. Sánchez sap que les urnes de Catalunya mai podran competir i guanyar Espanya en el bastió unitarista. D’això se’n val. Foren detestables les repressions policials i el 155 del PP, però Sánchez té en contra la falta de credibilitat sobiranista a més d’uns presos polítics escudats en la justícia. Senyor Iceta, prou de cinisme i de castells demagògics. Aplaudeix el dret de ser independentista i els talla les ales per aconseguir-ho democràticament. Una provocació incendiària que perpetua el conflicte per interessos, vostè que es defineix com el facilitador intern de les parts. El graner de vots del bipartidisme espanyol incombustible, abans amb la lluita contra ETA, ara a costa del conflicte català lliurat covardament als tribunals, no buidarà de conviccions el catalanisme arrelat. Tot fa pensar que la política sanchista està abocada a desinflar tensions -no a solucionar reivindicacions i drets- amb l'acontentament dels cercles econòmics i empresarials de Catalunya. Si tot acabés amb un Estatut 2006 recuperat i un Pacte fiscal fallit el 2012, s'apaivagaria el foc creuat entre administracions, però, el republicanisme independentista no serà reduir a cendres.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 11/06/2018