El trencaclosques del conflicte Espanya-Catalunya mai es podrà confegir amb presos i contra la voluntat d'un poble que només pot expressar-se a les urnes. El país seguirà esmicolant-se per falta de democràcia. Jutges i polítics no poden interferir-se amb més batalles injustes i estèrils.
La
justícia alemanya ha despertat la fera fascista de la dreta espanyola,
maquillada ara d'esquerra socialista. Les aparences enganyen perquè tot el
nacionalisme espanyol està fet de la mateixa pasta. El revés que ha rebut del
tribunal alemany i les bufetades que falten per impartir -sentència escocesa,
belga i suïssa- , ha aixecat la ira política i judicial fins l'extrem que un PP
derrotat demana que Espanya trenqui amb l'espai Schengen. Un ridícul superlatiu
que en la pràctica comparteix el nou
govern: "Els nostres rebels independentistes seran jutjats a
Espanya" (Pedro Sánchez). No combrega amb els mòduls dels tribunals
comunitaris. Aquesta és l'esquerra
espanyola -recentralitzadora- encunyada per una transició exhaurida i anacrònica
que només parla i parla de reformes sense concretar res. És un partit que beu
de l'ideari unitarista, dinàstic i
borbònic. On està el republicanisme del seu
fundador Pablo Iglesias Posse? Té polítics entre barrots sense cap delicte de rebel·lió /sedició/violència
i s'obstina en mantenir-los tancats sense judici. Un soci del 155 que malgrat
l'afabilitat i la distensió en la trobada amb Torra està aparcant negociacions
urgents. La injustícia espanyola en una simbiosi de poders ha trencat la vaixella
del país una vegada més i uns innocents paguen els plats trencats. L'Espanya que volia treure
Catalunya d'Europa ara demana sortir del club de les legalitats europees
perquè ha perdut la batalla de la venjança contra el sobiranisme català
creixent. Haurem d'esperar la sentència d'Estrasburg per acabar la guerra?
Mentrestant uns innocents, fills i
famílies de personers polítics en són les víctimes. Quants anys? La història
té memòria i la memòria escriu la
història. El retorn a les vivències de la guerra civil del 36 n'és una mostra
més. La falsa esquerra vol cicatritzar ferides velles i n'està alimentant de
noves que mai desinfectarà coaccionant la llibertat del poble negant-li un referèndum
pactat d'autodeterminació. Espanya s'està coronant de glòria amb presumptes
disbarats de Llarena i d'un Tribunal Suprem (TS) obcecats per l'immobilisme repressiu
fins la decapitació de drets parlamentaris. Així es practica la maduresa democràtic
de que presumeixen sense escoltar els clams populars del carrer? Quin ús en fa
la Generalitat de les seves competències plenes en matèria de justícia? Els
embolics entre el TS, el govern central i els tribunals europeus no els han de
pagar uns ostatges. La sentència alemanya respon a la voluntat popular de l'1-O
i del 20-21S desmuntant totes les falsedats i fal·làcies acusatòries de la
judicatura espanyola. Catalunya té oberta una
finestra d'oportunitats a Europa contra el vendaval d'una Espanya
humiliada i prepotent que no vol mullar-se amb la veritat dels fets. La nova fiscalia
atendrà la demanda conjunta de l'advocacia dels encausats? Els gens del passat
espanyolista han calat tan fort que cap partit sap o vol desempallegar-se de la
seva cuirassa ideològica, defensiva i de conveniència. Tota democràcia té un preu
que comporta saber negociar i deixar
votar. És el millor homenatge a la bilateralitat.
Només les noves dictadures s'autoexclouen de les urnes per sobreviure de la
seva història feixista amb fundacions,
apologies histèriques i monuments.
Ramon
Mas Sanglas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada