Amanida política d’estiu

Les idees no fan vancances, ni els presoners polítics a casa seva. Incomprensible al ulls d'una justícia neutral. S'està couent una tardor política calenta entre les aparences d'un  diàlgeg estiuenc que no cualla en fets. Il·lusions o pessimisme?

L’olla jurídica de Llarena ha parat el xup-xup amb una feina instructora maldestra mentre es preparen unes amanides estiuenques  refrescants. Uns tastets de diàleg com a aperitiu. El magistrat ha tancat l’olla a pressió en vistes a la tardor amb tots els ingredients més potents –sedició, rebel·lia i violència-, per no aigualir el brou. Ha lluitat a contracorrent de la justícia europea. Els col·legues d’Alemanya, Bèlgica i Escòcia han aplanat el camí de la indulgència, però, el Suprem nega l’excarceració novament. Vint anys vagant pel món sense trepitjar casa teva és un càstig hispànic delirant, incomparable amb vint anys de garjola injustificable. Per uns fets no delictius del president al ulls europeus seran condemnats polítics de rang inferior per una mateixa causa inexistent?  Efectivament, Spain is diferent quan la fiscalia persegueix professors i deixa impunes policies agressors. L’odi contra la derrota de l’1-O no es pairà mai. Al contrari, s’alimenta el “a por ellos” amb la violència de l’extrema dreta per trencar una societat pacifica. Cada setmana lamentem agressions personals, destrosses en casals, seus de partits, llaços grocs, creus i estelades. Busquen una ulsterització? No caiguem en la provocació d’un segon 155. El dos governs intenten embastar dues peces amb agulla grossa. Sense fets les intencions no encaixen. Cosir unitat nacional i autodeterminació territorial és pretendre un cercle quadrat. No consta enlloc la prohibició de fer referèndums autoritzats com ja es va demanar al Congrés (2014). Si cap Constitució del món ho permetés, no se’n farien.  Alguns han fracassat i d’altres han generat nous estats. Conclusió, es qüestió de voluntat legítima  i democràcia, no d’imperis dictatorials i autarquies judicials. Amb líders a la presó i a l’exili s’alimenta la fera de l’odi dels set anys del govern Rajoy, que esperona el sobiranisme. Pedro Sánchez ha aturat l’envestida immediata de l’oposició gràcies el suport independentista per arribar a la Moncloa. Unes concessions que esperen resposta positiva, si vol evitar més derrotes al Congrés. La cara positiva de la moneda seria una cimera bilateral satisfactòria del punt 6 (presos i referèndum), per contrarestar el revers d’un Casado ultradretà  disposat a recuperar vots trànsfugues a Ciutadans. Contra Calalunya són col·legues i caven trinxeres comunes. Per conquerir la Moncloa, rivals. Això és política  de credibilitat? Què té Espanya contra Catalunya, que li aporta el 21% del seu PIB i en rep el 12%? L’agraïment ha revertit en catalanofòbia. La canícula estiuenca farà madurar esperances de canvi o accelerarà la putrefacció del conflicte només començar la tardor? Les efemèrides de l’11-S i el primer aniversari 1-O poden ser determinants en els dos sentits fins acabar en eleccions espanyoles -per la fallida del suport indepe-, i catalanes plebiscitàries, per donar sortida al tren de la República amb el tallafoc de la Crida Nacional com a element aglutinador. La primera clau està en la Moncloa i la segona en el poble català vinculat a un sobiranisme unit o trencat. L’amanida d’estiu està a punt de servir i l’olla de la tardor disposada a reiniciar un xup-xup final molt incert i preocupant.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 30/7/2018