Bombardeig judicial sobre Catalunya (NE)

L’acostament de presos no suposa cap alliberament judicial. El Suprem ha carregat sobre ells tres grans delictes infundats de rebel·lió, sedició i malversació. Les falsedats documentals seran desvelades? El nou govern ha de demostrar amb fets les seves paraules de diàleg.

El Tribunal Suprem ha deixat caure tres míssils de calibre i abast desconegut sobre els polítics empresonat o exiliats i els indepes de Catalunya: la rebel·lió, sedició i malversació. Tres artefactes explosius sobre la Mesa del  Parlament que haurà d’inhabilitar set diputats per fer córrer la llista o fer-se l'harakiri perdent la majoria parlamentària. La covardia del jutge Llarena és patent. Vol que la destralada política provingui dels propis companys del partit, no del seu jutjat. Es renta les mans de sang innocent. Polítics que han d'executar l'ordre judicial contra ideals legítims fent de botxins. El jutge vol enregistrar en la història  del sobiranisme català  que ells mateixos van ser executors i  víctimes dels propis errors. Així de baixa i venjativa ha esdevingut la "justícia espanyola".  Són els preludis d'un judici tens i dur en espera de l'estocada final de molts anys de presó si el codi penal fora aplicat sobre les tres  acusacions falsament atribuïdes. Quan s'obria una clariana de llum en la densa penombra  del govern Rajoy, Pedro Sánchez ha baixat un nou teló atapeït i previsible. Que se'n pot esperar d'un partit còmplice del 155? Bombardejar Barcelona cada 50 anys -segons Espartero-  no és cap eufemisme llegint la resolució del Tribunal Suprem amb un argumentari  inversemblant i contradictori sobre la diada del referèndum i el 20-S. Les mentides i calumnies contra un poble i persones innocents fan tan mal com la metralla d’un artefacte explosiu. Tenim proves gravades de primera mà sobre el 20-S.  Curiosament el comunicat  te dues coincidències:  la invitació del president espanyol a abandonar la unilateralitat girant full sobre l'1-O i al president català  des de Washington plantejant un nou referèndum pactat. La judicatura a qui vol dissuadir o a qui escarmentar? L’apropament dels presos no és cap premi, ni moneda de canvi polític, ni una tapadora per silenciar una sentència injusta. L'escletxa de la justícia europea podria aportar un raig de llum contra les tres acusacions per reduir o anular condemna. Però, la força major emanarà d'un poble bolcat al carrer l'11S i el primer aniversari d’1-O inoblidable. Els esquitxos de metralla afectaran tota la geografia catalana sobiranista durant anys amb ferides que el partidisme conservador del Regne d’Espanya necessita  mantenir obertes –electoralment- a falta de terrorisme etarra. Els separatistes poden pensar i somniar, mai executar les seves conviccions perquè la prosperitat d'Espanya sense Catalunya desapareixeria del mapa europeu. Aquest és el final del projecte espanyol, no dels catalans, amb vocació de resistència i persistència fins votar la República. Fiar la solució a curt termini és fantasia. A més d'una dècada seria feblesa democràtica i vassallatge impropis del segle actual. Queda molt per fer, començant per l'alliberament total dels qui han desbrossat el camí sense perdre el rastre de les seves petjades.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 30/6/2018