L'huracà de les desavinences independentistes in crescendo ha provocat els primers estralls al Parlament perdent la seva majoria. La deriva pot ser caòtica fins unes eleccions anticipades. El procés està mans de l'atzar enmig d'un desconcert popular extrem.
Una
barreja de legalitat, supèrbia, confrontació i covardia ha tornat a trencar el
gerro de porcellana fina del procés (metàfora d'Artur Mas) amb molts enigmes.
Una decepció molt greu per al memorial popular i una satisfacció del govern
Sánchez. L'independentisme català no pot acabar com un castell de focs
artificials. La lluita social pel
sobiranisme -Òmnium i ANC- no es mereix
una minoria parlamentària mal enginyada. L'epicentre del terrabastall ha estat el president del Parlament, Roger Torrent, al passar la
patata calenta del jutge Llarena als lletrats de la casa rebutjant la fórmula
de JxCat de delegació -i no assignació- dels seus quatre diputats. Torrent
(d'ERC) i la Mesa s'han protegit esquivant una hipotètica presó a diferència de
la seva predecessora Carme Forcadell que va donar la cara contra els tribunals.
Covardia de Torrent o insensatesa perdent la majoria independentista amb totes
les conseqüències que es deriven de quatre vots perduts? Premi a la tossudesa
dels quatre diputats contra els acords de la Cambra per repudiar les ingerències
judicials en un estament polític? Estratègia exprés d'ERC per provocar
eleccions avançades? A què responen tantes visites llargues a la presó de
Lladoners i entrevistes a Oriol Junqueras? Traveta camuflada a Quim Torra per
guanyar els nous comicis amb la moderació negociadora d'ERC a Madrid -contra
l'ultimàtum del PDeCAT- per
mediació del vicepresident
Aragonès? De no ser així, per què tanta
reticència republicana a fer llista
única per a les eleccions municipals i possibles autonòmiques? Qui es
presentarà com a cap de llista, senyor Torrent? Per què tantes desavinences
durant un estiu i el trencament d'un acord intern –fictici- d'última hora?
Massa incògnites que tufegen a
interessos partidistes soterrats contra la voluntat democràtica del 21D.
La desintegració de la majoria parlamentària s'ha carregat dos pilars del
sobiranisme: l'autodeterminació i la reprovació del rei, antítesi del
republicanisme que pretenen implantar en el nou Estat. Sense fonaments i amb
votacions insuficients o disperses serà difícil. Senyora Artadi, no revesteixi
de cotó fluix la trencadissa dels dos partits
-visible fa mesos-, ni confirmi que el govern no es veurà afectat de
retruc. Fins quan la pròxima i enèsima crisi interna o regeneració dels dos
socis? La CUP es va despenjar fa temps. Ara entren en joc els pressupostos del
2019. Esperen la clau salvadora i necessària dels Comuns? A canvi de què?
Aguantaran fins els judicis dels empresonats? Quina actuació i resposta donareu a una sentència adversa? Els mal
pensats van més enllà. Visionem un nou tripartit (ERC, PSC, Comuns) deixant
JxCat/PDeCat a l'estacada. Qui tot ho vol, senyors exconvergents, a vegades tot
ho perd. Llançareu per la borda l’excel·lent feina internacional feta des d'Europa?
Reconsidereu els vostres errors mutus
amb humilitat i transparència fent
llista unitària per afrontar el repte definitiu per la porta única d'un
referèndum vinculant i pactat. Si no penseu en el poble tip de tripijocs simbòlics i
d'autonomisme ranci us demanarà i exigirà des de les urnes electorals que plegueu tots d'una vegada.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 10/10/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada