Catalans amb dèficit de castellà

Barrejar política i biliguisme és un còctel explosiu a Catalunya. Manuel Valls ho sap, però, serà provocatiu electoralment, el filó de C's.. La resta de partits que concorren als comicis barcelonins saben que la immersió lingüística és un tema tancat i exitós inqüestionable.

Una afirmació tan simplista com irreal de Manuel Valls, polític amb accent i oratòria catalanes millorables, que l'autoritzen poc per dir que els catalans tenen un nivell de castellà deficitari. Un polític que presumeix ser del barri barceloní d'Horta amb el nom  Manuel i no Manel, no pot dissimular que pensa i s'expressa millor en francès. Un expolític perdedor i oportunista que aspira ser alcalde de Barcelona no comença bé amb catalanofòbies. Què en sap de les inquietuds vivencials,  familiars i socials dels barcelonins quan no ha viscut in situ fa dècades? Contagiat pels seus correligionaris de C's, posar l'escola i la immersió lingüística modèlica durant 30 anys en el focus d'un context electoral fa encendre polèmiques viscerals de confrontació. Una arma ideològica, provocativa i popular contra l'independentisme per dividir. La qüestió  que planteja és una paradoxa contrastada diàriament arreu del país. Quants adults -més que escolars- no parlen català o malament havent nascut a Catalunya o que hi viuen des de joves? Ni oral i menys escrit (el 60,4% dominen l'escriptura catalana). Estadístiques oficials de Catalunya (2013) revelen que per al 36,3% el català és la llengua habitual de la població, el 50,7% el castellà i el 94% entenen el català. La integració territorial comença per l'aprenentatge i l'ús oral del seu idioma. La cooficialitat de dos no  és excusa per fer canviar de parla al seu interlocutor. No sap l'alcaldable de la metròpoli que pretén presidir que és bilingüe i que el català és la llengua de Catalunya, prioritària com a pròpia, tan oficial com la de Cervantes? A Valls li falta un bany d'informació sobre els informes Pisa des de l'any 2000. Ignora que la nota mitjana de castellà de molts alumnes catalans de 16 anys és millor que en algunes regions monolingües espanyoles. Exigir més hores de castellà a l'escola i en matèries comunes és una proposta innecessària a Barcelona -sobretot-  i rodalies. Un tema ranci i arxiconegut per la dreta unionista com a filó polític per caçar vots. Que alguna zona de la Catalunya interior i més rural, de catalanisme molt arrelat i extensiu, demanés més hores de castellà per complementar un menor ús al carrer i a casa, tindria certa lògica si els mitjans de comunicació espanyols no s'infiltressin com l'aire. Però, al cor de la capital el fenomen bilingüista es capgira completament. La invasió de parlants, el comerç i l'alt índex d'immigrants  impregnen de castellà la majoria dels àmbits socials, públics i familiars. Senyor Valls, abans de fer asseveracions preelectorals gratuïtes passegi pels barris de la ciutat una temporada i visiti  escoles en hores d'esbarjo. Escolti primer i parlarà després amb coneixement de causa.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 1/10/2018