Pressupostos de Lledoners

Els recursos del govern Sánchez per aconseguir l'aval dels vots sobiranistes del Congrés són imaginatius in extremis. Pablo Iglesieas rep l'encàrrec de visitar Junqueras com a intermediari de l'independentisme. Claudicarà de les seves conviccions a canvi de més llibertat o penes menys severes?

Pablo Iglesias visitarà Oriol Junqueras a la presó. Trobada  humanitària, política, negociadora? Si és per parlar dels comptes de l’Estat, es deixarà entabanar l’Oriol per Pablo, el missatger del president Sánchez, per fer agenollar la coalició PDeCAT-ERC al Congrés a favor dels pressupostos 2019? El déu de la Moncloa  envia el seu profeta a comprar el vistiplau del líder republicà ostatge de l'imperi nacional. Per què no ve a Lladoners el mateix president a interessar-se, almenys humanament? És utòpic negociar condicions entre una persona lliure i una altra empresonada. No és la garjola el lloc idoni per parlar de suports polítics estatals sinó als Parlaments. Si als presoners polítics se'ls nega els drets legítims i legals de votar com a diputats, per què ara se’ls requereix com a  mediadors? L’Oriol sembla una peça clau per continuar o fer baixar Sánchez del Sinaí monclovita si fracassen els pressupostos, arma política mortífera d'un govern i porta electoral forçada. Els presos no són titelles per ser manipulats a conveniència del nombre d'escons necessaris. Tocarà Iglesias la fibra sentimental de Junqueras, afeblint i reduint a mínims les conviccions republicanes del líder d'ERC? Li oferirà el trencament de les seves cadenes o rebaixes de pena a canvi d'un Sí als pressupostos penjats del fil independentista? Si el punt fort de Podemos és la democràcia no pot parlar mai de fer claudicar a la força ni tampoc d'independència a canvi. No és de la seva incumbència. Si és demòcrata de soca-rel haurà de defensar un referèndum pactat sobre l'autodeterminació. No es demana a cap partit polític ni al mateix govern cap secessió territorial d’entrada, sinó la llibertat popular per deixar-ho decidir per majoria. La funció d'un Estat democràtic no és prohibir a priori sinó oferir alternatives a les urnes: més autogovern o independència. No solament autogovern i a mida. Una nació dialogant entaula converses entre estaments executius, no pressionant presos a costa de la seva covardia o responsabilitat individual. El complot govern-judicatura de l’era Rajoy no és vàlid ara per desmuntar la trama contra la suposada rebel·lia i sedició a través de Fiscalia? Per què Sánchez i Torra no parlen de pressupostos cara a cara sense intermediació dels presidiaris? Això són realitats, no gesticulacions i excuses de separació de poders quan interessa. Posar a prova la fortalesa moral, personal i patriòtica d’un ostatge a canvi de favors és recórrer la vilesa humana. El rebuig dels pressupostos del 2019, altament socials, serà un segon delicte del sobiranisme català? Haurà de carregar Junqueras amb el mort? Sabrem mai el contingut exacte de les converses entre murs i reixes? Espanya tindrà pressupostos dels Congrés, de Lladoners o sense cap? Entre presos, drets, polítics, jutges, governs i urnes està el jocs.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 17/10/2018