PISA 2009 i teràpia lectora

Els resultats del darrer informe Pisa han aixecat l’ànim social de l’entorn educatiu de Catalunya. Subratllo social en sentit global, més proper al món polític i mediàtic que al docent. Els professionals coneixen les entranyes de la realitat perquè són els forjadors directes d’aquests avenços acadèmics. Saben que l’aprenentatge és molt dur i està fonamentat en hàbits de treball i no en resultats temporals que necessiten anys per ser consolidats. Els 20 punts de superació respecte el 2006 són una conquesta indiscutible i tot un rècord remarcable dins el referent europeu. La reflexió s’ha de centrar en el com i per on hem de caminar per seguir progressant. No és fruit de la legislació catalana recent, la LEC –que podria atribuir-se algun polític vanitós- , sinó de les teràpies lectores que molts centres han aplicat amb el mèrit de la constància i el rigor de la tècnica. La comprensió lectora és la mare de totes les ciències. Aquesta àrea és la que despunta en l’informe amb el barem més alt (498) , 6 punts més que el conjunt de l’OCDE, i 17 per damunt la mitjana espanyola. On és el risc que proclamen els detractors del bilingüisme o els inconvenients de la immersió lingüística tan sacsejada? Siguem autocrítics justos dintre i fora de casa.
Si reculem als anys 80 eren habituals mètodes grupals de lectura eficaç –que certament honoraven l’adjectiu- i procediments de lògica (PEI), que s’aplicaven en els primers cursos de l’ensenyament bàsic (EGB) i als darrers, respectivament, en molts centres concertats i públics de Catalunya. La implantació de la Primària i la discutible ESO van aparcar per decret una metodologia creadora d’hàbits lectors comprovats, complementats amb la biblioteca d’aula, clubs lectors i seguiments individualitzats. Ara anem sabent que molts centres estan reeixint gràcies a aquests recursos pedagògics de la lectura sistemàtica diària que mai van abandonar. Totes les aules tenen marcat un horari lector a la mateixa hora. Els educadors que han vetllat per l’assiduïtat de la pràctica lectora controlada per nivells com a teràpia de comprensió aplicable a totes les assignatures, s’han adonat que és la base del coneixement, el raonament deductiu i la memòria. L’assimilació és un valor individual, però, el sistema d’aprenentatge amb tots els components, una tasca organitzativa de l’escola que opta i creu en la cultura de l’esforç. El toc lector dels pares, germans i avis imprimeix caràcter al neòfit i és el segon braç dret. Malgrat les diferències - algunes substancials- , entre privada i pública o autòctons i immigrants, queda palès que la qualitat de cada centre està vinculada a la solidesa de l’equip i la implicació familiar.
L’informe Pisa del 2012 tindrà un nou repte afegit: avaluar l’eficiència de la digitalització de les aules i la informatització en les matèries de llengua, matemàtiques i ciències. Totes les escoles han entrat en aquest nou rol de la virtualitat aplicada. Si els recursos de la tecnologia contribueixen al desenvolupament pràctic en la vida quotidiana i laboral, benvinguts siguin. L’objectiu final és formar persones, no robots, socialment responsables i intel•lectualment més capacitades.
Ramon Mas Sanglas – 12/12/2010