Bombolla de la simetria?

Ha calgut el govern del Partit Popular, en boca de la seva ministra de Foment, per descobrir una gran fatalitat del país: Espanya és asimètrica. La uniformitat està amenaçada. Mentre estaven a l’oposició no havien caigut en la gravetat de tal error geogràfic, econòmic, fiscal, cultural i les comunicacions. No ens podem diferenciar ni tan sols en la parla quan fomenta una pluralitat perillosa. Que a les escoles no s’ensenyi en castellà per igual és una atemptat nacional. No fora cas que Catalunya o Euskadi se’n beneficiessin. S’ha d’eradicar tota marca distintiva que tufegi a privilegi o singularitat com la privatització parcial del Prat. Totes les províncies han de tenir aeroport, ben comunicades per AVE i transport ferroviari de mercaderies, tinguin o no passatgers i exportació. La qüestió és presumir de nació europea amb més quilòmetres de via, encara que circulin combois buits o no s’enlairin avions. La malaltia del “cafè per a tots” de fa 35 anys continua calentó sobre la taula i s’ha convertit en epidèmia nacional amb el nom d’asimetria, per reafirmar la centralitat equidistant de la perifèria. Simètrics en idees i geogràficament com una circumferència respecte del nucli, al preu que sigui. La irracionalitat de la proposta és tan ridícula i ofensiva com si Madrid volgués tenir port marítim per no ser menys que cap província litoral. Quantes setmanes falten per revifar el polèmic transvasament de l’Ebre? Una espina clavada fa vuit anys per falta de majoria absoluta que tornarà aflorar.
Ens mata una crisi ferotge sense tocar fons amb retallades salarials, pèrdues de benestar en sanitat i educació per una bombolla immobiliària desvergonyida. Hem d’engendrar-ne una segona amb ferrocarrils per ser tots iguals? Enlloc de paralitzar milions d’euros en línies mortes d’AVE, només faltava presentar un projecte central i preferent de mercaderies, del tot polititzat, inútil i absurd, contra de l’opinió europea i del consens majoritari favorable al corredor del Mediterrani. Per reactivar l’economia és urgent connectar les comunicacions exportadores amb Europa. El traçat de la zona més productiva i portuària de tot el Llevant mediterrani ja disposa d’infraestructures molt avançades per operar ben aviat fins Algeciras, únic tram pendent d’execució. L’interior peninsular té la connectivitat secundària a través de Saragossa que podria derivar cap la frontera d’Irún o Portbou per Barcelona. Tan tossuda i obtusa és la intolerància política fins impedir l’exportació directa des dels millors punts productius per tal de no descentralitzar el poder econòmic estatal?
Només les dades macroeconòmiques d’un túnel transpirinenc de 40 Km fan feredat, sense comptar els anys de rendibilitat perduts que es guanyen amb una via alternativa gairebé acabada. Discernir la prioritat dels projectes i les inversions és la primera virtut del governant perquè agilitza o frena el diner públic. En el transport ferroviari primer són les persones que cada dia necessiten d’aquest servei digne. Rodalies fa anys que té pendent –reconegut per Foment- la millora d’estructures i de trens arcaics. No s’atreveixen marcar dates ni terminis d’inversió. Marxaran els diners al túnel dels somnis? La simetria important que volen els ciutadans del país és l’ajustament de les desigualtat socials i fiscals de solidaritat entre territoris autonòmics. Fins quan les discòrdies regionals històriques han de tenir un afegit econòmic? En totes les trifulgues reformistes, quant menys ben parada en surti Catalunya, més creixeran els brots nacionalistes de segregació. Què pretén l’espanyolisme més reaccionari amb un setge discriminador dels catalans? Empobrir el seu expansionisme perquè no puguin marxar o bé, treure’n el màxim suc possible abans s’independitzin por voluntat majoritària?
Ensopegar en l’enèsima pedra de la mala gestió estatal és signar la recessió durant dècades i amb mala fe. Si el turisme, l’exportació industrial i hortícola són dues bones fonts de recuperació nacional s’han de potenciar urgentment les seves vies de sortida i de promoció on es trobin, aparcant ideologies de partit i rancors del passat. La asimetria ens fa plurals i rics culturalment. La uniformitat mata llibertats i la creativitat autonòmica dels pobles.
Ramon Mas Sanglas – 20/2/2012

http://blogs-lectores.lavanguardia.com/colaboraciones/?p=2759