Addicció a una tecnologia necessària?

Les tecnologies de la comunicació s’estan cobrint de glòria i competitivitat de forma imperialista. Potser obliden que s’edifiquen sobre un fonament històric aliè: Alexander Graham Bell del s. XIX, inventor del telèfon. Si el pare de la telefonia veiés el mercat del mòbil actual se’n sentiria orgullós i no menys competitiu, però, amb reserves. Sense la seva descoberta prodigiosa de la transmissió de veu per un fil, avui dia la música, la imatge, el text i tots els recursos telemàtics via satèl•lit no serien, possiblement, una revolució. La suma de sofisticades aplicacions a partir d’una base no treu mèrit a les empreses pioneres, però com a segona paternitat. És l’exhibició que cada any presenciem en el Congrés Internacional de la Telefonia Mòbil. La insignificança d’uns mini aparells tan potents i ben dissenyats ens fa més propers arreu del món. Han desaparegut les distàncies, la desinformació, els obstacles comercials lents, la incomunicació humana. És el missatge comú que tots ens volen transmetre i vendre.
Serem consumidors, addictes en positiu i potencials víctimes, alhora, d’uns mecanismes considerats ja imprescindibles per treballar? Ben aviat haurem de dir adéu al clàssic ordinador personal i d’oficina? Portarem sempre Internet a la butxaca de forma permanent sense cap complement físic addicional d’emmagatzematge? La potència del microxip i del mini processador s’imposaran en benefici de la comoditat i la falta d’espai físic. La mobilitat personal durant les 24 hores del dia ens tindrà menys subjectes a horaris laborals convencionals per desenvolupar activitats comercials i de relació humana. Cada any ens superarem i comprarem el maquinari cel•lular individual de comunicació més intel•ligent d’avantguarda? On són els límits? Si necessitem del nostre WhatsApp, iPad, iPod 3G o iPhone per dinar i anar a dormir, serem uns malalts de la dependència tecnològica. On i quan comença la nostra llibertat? L’escola i els pares hauran de posar fre a tal desmesura, no tant pel cost econòmic –la competència es cuidarà de l’abaratiment- , sinó el perill de despersonalització o aïllament. Curiosament es fomenten les xarxes socials, modalitat de comunicació diferent de la física o presencial.
¿Som conscients a nivell individual de les conseqüències de contaminació atmosfèrica per les ones acústiques i electromagnètiques? La ciència mèdica dedica esforços a la recerca dels símptomes i la prevenció dels abusos magnètics. La contaminació elèctrica de l’aire (“electrosmog”) s’ha batejat com la pandèmia del s. XXI dintre i fora de l’habitatge. És més preocupant envers la població jove, doncs, la radiació artificial afebleix el seu sistema immunitari. Però, a nivell planetari, estem llançant a l’espai milers de satèl•lits irrecuperables, amb data de caducitat, que seguiran rodant i contaminant la nostra atmosfera. Fins quan no en serem víctimes globalment? Potser serà massa tard. L’afany investigador i d’ innovació hauria de garantir obligatòriament l’absència total de riscos sanitaris. Els valors de la ciència experimental no poden aparcar ni desentendre’s de l’ètica professional i de les futures generacions.
Ramon Mas Sanglas – 29/2/2012