Comença la cultura del referèndum

És un signe de maduresa democràtica que diu molt del ciutadà. És la millor arma contra la fragmentació social en conflictes laborals i un fre a les polítiques absolutistes. El referèndum vinculant, amb les conseqüències que se'n deriven, no és una simple consulta popular o sondeig d'opinió. Imprimeix caràcter a la societat. Si presumim d'europeus tirem per la borda el llast dictatorial que encara ens marca sovint i traeix el subconscient.
L'empresa Panrico de Sta. Perpètua de Mogoda va solucionar el llarg conflicte laboral que dividia sindicalment els treballadors de la plantilla d’aquesta manera. La patronal, amb la intermediació de la Generalitat, va sotmetre la decisió final a un referèndum vinculant dels afectats, entre la continuïtat empresarial -amb unes reduccions salarials i augment d'horari- o el tancament definitiu de la fàbrica deficitària. La situació crítica va decantar la balança cap a l'oferta patronal.
S'ha repetit un exercici democràtic semblant amb els treballadors del Metro de BCN sobre la vaga convocada de quatres dies. Els empleats van decidir en votació la proposta del comitè d'empresa que acabà desconvocant-se per gran majoria. La mecànica del vot secret i reflexiu durant 24 hores és més objectiva que la votació assembleària. L'escalfor reivindicativa i la coacció massiva d’algun sector no inviten a la serenor del vot. S’ha comprovat amb els seus homòlegs del TMB del Bus amb el mètode mà alçada, posposant una setmana més reivindicacions a les pactades a nivell laboral estatal. Està naixent un nou paradigma per fer convenis laborals més efectius? La recent reforma laboral del govern, pendent d'esmenes millorables, hauria de contemplar aquesta modalitat en cada empresa, si els convenis col•lectius sectorials li fan escarafalls. Seria una manera de regular les causes justes de l'acomiadament, punt flac de la llei. Quan acaba la negociació bilateral infructuosa, podria començar la consulta vinculant individual –o totes dues alhora- respectant els drets democràtics d'uns i d'altres. Què impedeix normalitzar l'estratègia del referèndum directe per sistema?
La base filosòfica del referèndum és la llibertat individual sense pressions col•lectives sobre temes d'afectació personal, comunitària i general. Encara no estem culturalitzats al respecte, acostumats a què els polítics ens dictin les normes d'obligat compliment. Ells i nosaltres hem de canviar hàbits i prendre decisions sense tanta delegació. La democràcia compromesa suposa responsabilitat, no comoditat. Si ens equivoquem en som culpables tots i orgullosos dels èxits. A Europa la via referendada és una praxis en qüestions insignificants. Des del 1995 fins ara, Itàlia ha fet 36 referèndums i Suïssa 99 sobre temes quotidians com canals públics de TV, horaris comercials, fecundació in vitro, edat de jubilació. França i el Regne Unit, en el mateix període n'han fet 15 cada país, de tipus institucional i modificacions territorials. Alemanya, Bèlgica, Irlanda, Suïssa, Dinamarca i Suècia són nacions de gran tradició consultiva sobre educació, sanitat, sobirania. ¿Per què Espanya és tan reaccionària a parlar obertament i votar sobre afers autonòmics, estatutaris i constitucionals com el Senat, pacte fiscal, llei electoral i altres?
Es simptomàtic que la cultura del referèndum sigui més propera al treballador que als polítics. ¿Temen una pèrdua de drets, de la immunitat parlamentària i la força de la majoria absoluta? Hem de trencar motllos caducs i protocols de distanciament. Reservar la consulta vinculant només per a ocasions de solemnitat és afeblir la democràcia. L’elector del polític també és guionista i actor de la seva feina i ha de contribuir a fer bé les lleis del país essent consultat. El fruit del referèndum és el retorn a l’essència i voluntat dels pobles. Cuidem d’aquest arbre que ens brinda la salvació d’empreses, evita conflictes col•lectius i restableix la concòrdia entre governants i votants.
Ramon Mas Sanglas - 27/2/2012