Adéu PSC

Els socialistes catalans acaben de setenciar el seu futur a Catalunya negant el dret a decidir del ciutadà. S'han alineat amb el PSOE i PP donant oxigen al govern central. Debiliten el dret a la consulta, però no la mataran.

El Consell Nacional socialista de Catalunya acaba de concebre el PSOE català (PSOEC). Ha rebutjat l’Art. 150.2 per fer la consulta dins la legalitat per sabotejar-la. Ha decidit alinear-se oficialment amb els seus correligionaris estatals i el PP. La catalanitat d’un històric PSC ha quedat sepultada per imperatiu del centralisme, guardià del poder espanyolista de torn. Poc els importa la reforma constitucional, excusa del somni federalista. Es repeteix l’escenari socialista de l’Estatut  “cepillado” a Madrid, ara en versió consulta i a casa, és a dir, el menyspreu als catalans i la seva decisió de futur. Si el partit traspués un mínim esperit patriòtic lluitaria, almenys, per recuperar dignament la Carta Magna genuïna del 2005, una alternativa legal a la independència i al fantasma federal. Esperem que la valentia dels diputats díscols i bons patriotes facin costat a una pregunta consensuada menys restrictiva i directa: “Independència o restauració de l’Estatut íntegre del 2005?” (I / E).

Polítics catalans, tanqueu la capsa dels trons d’una vegada amb la màxima unanimitat de criteris al costat del poble. Sembleu pastors sense brúixola que necessiteu la vigilància de les ovelles i no a l’inrevés. Prou exhibicions inoportunes  per confirmar que Catalunya és la primera potència econòmica d’Espanya. Ja ho reconeix el ministre Montoro. No cal fer cap simulacre. El ciutadà cansat vol engegar el ventilador per fer net de tanta arrogància política i avidesa per marcar territori. Oblideu, intencionadament, la nova llei electoral que reclama el votant  per donar  la benvinguda al polític proper i servidor de veritat.  La vostra conducta tufeja a corrupció democràtica, més perniciosa que la financera. Només sou intermediaris del poder, res més. La força resideix en el poble indignat, el convocant de les reivindicacions massives. En les dues manifestacions11-S alguns de vosaltres –pocs- només hi éreu a títol personal, no institucional. Des de la tribuna no és viu el caliu i el clam contra la indignitat i les retallades. Catalunya vol canviar d’estatus fiscal per passar pàgina de tantes dècades de foscor identitària i recuperar-se de la davallada inversora amb les eines més eficaces, ràpides i segures.

La ignorada tercera via estatal, ¿vol treure el cap amb la comissió bilateral Espanya-Catalunya? Ens esperen sorpreses grates, irrisòries o paral·leles contra la consulta? La imminent data i pregunta estoven les 30 transferències pendents a canvi de l’amnèsia sobiranista? La pedagogia de la fermesa catalana, ¿fa entendre Espanya que corregint els incompliments és més fructífer que amenaçant? Els ciutadans  tenen clar que no continuaran essent més temps la cabota que rep els cops d’un martell fiscal implacable i injust fa 35 anys. Volen ser consultats sense equívocs sospesant la singularitat ben definida o la sortida pacífica. Senyor Navarro, no confongui al votant català amb idearis espanyolistes. “Ser valents” no és defensar un projecte federal, -utòpic per desconegut-  sinó deixar expressar la ciutadania i acatar les urnes. Ha comès greus errors que pagarà el partit. Ser valent vol dir aconseguir democràticament el millor per a Catalunya i no fer la rosca al centralisme. Estan en joc moltes voluntats polítiques negociant l’economia catalana on està la caixa forta contra el dèficit espanyol. No mereix un preu just la seva productivitat i eficiència?  El sedàs d’una consulta pactada en seu parlamentària, malgrat la retirada socialista, no farà oblidar als catalans que són amos dels seus tributs per partida doble –paguen més del que reben- i volen tenir també la seva clau autonòmica pròpia o formar un nou estat europeu.

Ramon Mas Sanglas – 18/11/2013