Les
turbulències entre Catalunya i Madrid albiren alguna clariana sospitosa
de menys agitació. Preocupa al govern la proximitat de la data i
pregunta de la consulta? No és cap fantasma. Caurà, per fi, l'oferta
enigmàtica d'Espanya com a contrapartida?
El primer inclou la
segona, evidentment. Però, molts catalans (40%) voldrien respondre la
disjuntiva del titular, si Espanya oferís totes les garanties de respecte i
dignitat a una Catalunya sense sortir d’Espanya. El govern, és de fiar? Negar-li
l’última oportunitat pel cop de porta al pacte fiscal és pagar amb la mateixa
moneda. Qüestió de galanteria, mèrit, obligació, generositat o estil
negociador? L’aventura de jugar-se la consulta a una sola carta –com vol ERC-
és un risc imprevisible, que de donar-se, ¿seria escoltada la segona opció o
hauríem de pair amb pitjors conseqüències el “no” durant anys? Tampoc el “sí”
majoritari vincula o exclou un estat català d’Europa legalment, de moment.
La remota oferta de
diàleg que s’albira en el govern espanyol, poques setmanes abans de conèixer la
data i pregunta de la consulta, a què respon? Potser les plagues terrorífiques vaticinades
contra una Catalunya escindida afectarien més Espanya? Els economistes imparcials,
políticament, diuen això. Els catalans sortirien enfortits a mig termini en els
impostos, les pensions i guanys exportadors amb una quota zero de solidaritat.
Si Catalunya fos un llast per a Espanya no existirien entrebancs separatistes,
només facilitats. De ser deficitària, seria receptora com Andalusia i no la
segona aportadora del país. El ciutadà no s’empassa el discurs polític de l’amenaça
quan és víctima d’un retrocés econòmic nacional i de morositat, a més del
segrest identitari històric. On es fonamentaria, doncs, el pacte d’una bona entesa
per evitar la sortida unilateral? En l’economia recíproca ajustada, no en la
fantasia constitucional d’interessos. El diàleg, senyora vicepresidenta, ha de
partir de les realitats del segle XXI, no d’enyorances del passat.
Oblidem-nos, per un
moment, de la independència territorial i el maremàgnum protocol·lari, financer
i sentimental d’una separació. Quedem-nos en la negociació de la fiscalitat
productiva de Catalunya i Espanya. Si cadascú s’autoadministrés els seus
guanys, pagaments interns i externs, inversions i pèrdues, ¿existirien
conflictes econòmics entre l’Estat i Catalunya? Cap ni un. Llavors, ¿on està
l’esca del mal? En la injusta redistribució i control dels béns i impostos
entre autonomies, com demostren les balances fiscals científicament neutrals.
Si el llenguatge del diàleg no utilitza aquest abecedari comú parlarem llengües
diferents i la guerra de babel exigirà el divorci definitiu. Si teniu dubtes
sobre què vol la ciutadania, mestressa dels tributs nacionals, feu la consulta
que demanen els catalans i el 84% dels diputats. ¿”Vols continuar dins d’Espanya amb una recaptació i administració
autonòmica total o prefereixes la independència territorial? És més, ¿per
què no s’ho qüestionen les regions espanyoles que vulguin? Si en 35 anys
d’autogovern no han creat la seva instrumentalització de supervivència, són
falses autonomies condemnades a la
desaparició. El mapa administratiu espanyol és caríssim per les duplicitats i la
precarietat de les comunitats que viuen a expenses de subvencions.
Catalunya no demana
privilegis, només equitat fiscal i respecte a la història. Això no exclou la
solidaritat, però, equilibrada i temporal. Si l’eradicació del centralisme uniformista i del separatisme ens portés a un modus
vivendi just i diferent, podríem certificar que la reforma autonòmica és urgent
per tancar una transició esgotada i de baixa qualitat democràtica. La negativa
estatal a ser escoltats va crear l’enrenou electoral anticipat i el projecte
sobiranista alternatiu per asfíxia. Però, compte, dialogar no equival la
submissió cega i cap renúncia estatutària. Les urnes han de rubricar tota
alternativa al sobiranisme, irrenunciable per principi. No oblidem la màxima suprema
de la prudència: “qui tot ho vol, tot ho
perd”.
Ramon Mas Sanglas-
2/11/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada