Línia Barcelona-Vic, la bèstia negra de Rodalies

Per enèsima vegada el ministeri de Foment ens pretén enganyar amb la doble via Barcelona-Vic. Promet un nou projecte. La marginació perifèrica no es tapa amb promeses sinó inversions.

El conseller Santi Vila acaba de pactar amb la ministra de Foment, Ana Pastor, 30 inversions urgents de millora en el servei de Rodalies de Catalunya per un valor total de 340 milions en tres anys. Felicitats als afortunats amb més andanes i freqüència de trens. Però, atenció a la gran novetat: “Ana Pastor ha revelat que encarregarà immediatament el projecte per desdoblar la R-3 entre Montcada i Vic, una obra de la qual es parla des de finals dels 90”. Sarcasme? ¿Quants anys falten perquè toqui aquesta rifa? Està mal informada la ministra. El projecte de desdoblament de la via –almenys fins a Vic- continua essent la línia discriminada des de 1948, data del primer intent. Després de 65 anys les comarques afectades i malservides han vist anunciats diversos pressupostos de l’obra que mai han estan adjudicats i s’han fos pel camí. Sempre s’ha reduït a operacions de maquillatge de façanes i canvi de catenària obsoleta, a excepció de l’estació de Vic, -amb un vestíbul glacial-, mal acabada i  avaries permanents. Amb la renovació d’alguns combois, poc més confortable que els tercermundistes de sempre, no acontentaran els milers d’usuaris fidels de cada dia que exigeixen la velocitat adient per fer 70 km en tres quart de hora i no en cinc. Aquest tram és més que rendible. Quin és el fantasma que impedeix desdoblar 35 km de via? La bèstia negra del congost de Tagamanent i el sentit perifèric que tenen de la Catalunya central i nòrdica. El cost econòmic d’uns túnels els fa basarda. Fins les Franqueses del Vallés ja existeix una segona via morta fàcil d’activar. La comarca Osona és planera com una gran part del ripollès. Aquest segon tram fins la seva capital podria ser més qüestionat per la reducció d’usuaris, com el tercer fins Puigcerdà per les dificultats orogràfiques del traçat, però mai renunciables.

El ciutadà voldria saber els criteris objectius del ministeri en les inversions de Renfe. Si prioritza la densitat d’ús i l’amortització de les xarxes, ¿com són justificables les línies d’AVE de La Manxa, Extremadura i Galícia, per exemple? Mentre la Generalitat no rebi el traspàs íntegre de Rodalies, ¿Catalunya no podrà dur a terme les millores ferroviàries autonòmiques més necessàries i despenjades? La línia Barcelona- Puigcerdà, ¿haurà d’esperar l’ajut financer internacional fins els jocs olímpics d’hivern del 2026 després que Barcelona renunciés els del 2022 per raons polítiques? Les denúncies sobre les males condicions estructurals de Rodalies amb un índex altíssim d’utilització, més que evident, fa pensar en la mala fe política dels responsables. El transport públic digne forma part dels drets bàsics del contribuent com l’educació i la sanitat.

Ramon Mas Sanglas – 12/11/2013
http://www.elperiodico.com/es/cartas/entre-todos/rodalies-barcelona-vic-bestia-negra/91564.shtml