Vaivé polític a costa de les urnes

L'aparent calma de Madrid té una explicació: els partits  catalans ja es mosseguen entre ells. No cal atiar més el foc. Serem tan ingenus de donar-los aquesta satisfacció.

Vivim un espectacle de desafiament entre polítics i un pols amb la ciutadania. Et recolzo els pressupostos a canvi d’eleccions immediates.  Ens prenen per ignorants? La ingenuïtat  és impròpia dels adults que creuen haver escapat de la dictadura política. El problema d’immaduresa rau, en tot cas, entre els mateixos governants poc evolucionats que intenten sotmetre l'ideari a un país prou espavilat amb la dèria verbal del “diàleg” sense fets. Un mot que en boca d’alguns líders no troba cap accepció vàlida al diccionari. S’hauria d’actualitzar. Els partits  apareixen com bolets. Per què serà? Tenim una florida vocacional de servei o un excés de generositat? Si així fora, perquè es barallen entre ells per manar? Mai havíem presenciat unes olimpíades polítiques tan competitives i diversificades. Volen demostrar que van units, que estan per la labor, però romanen encallats, sense fruits visibles. Molts plans de futur, fulls de ruta, processos, projectes sobiranistes, federalistes i unionistes, i terceres vies per evitar xocs de trens estacionats en via morta fa temps. Tota una fira d’atraccions perquè el ciutadà estigui ben distret, però sobretot, que no deixi de pagar els seus impostos, malgrat anar mal servit. Senyors diputats i aspirants, la ciència política es defineix com una funció pública d'altruisme. Consulteu els orígens grecs. No la convertiu en secta i un camp de batalla d’interessos. La persona del carrer, amb poca o mitjana cultura política, sap distingir l’entabanador del servidor. Les conferències informatives i de confrontació poden il·lustrar com confondre l’electorat. El país exigeix sortides definitives de la crisi per superar la subjugació econòmica amb una equitat entre els impostos i les prestacions estatals en tots els sectors, no solament socials. Prou de subhastes entre coalicions i l’Estat. No volem tràfic d’influències entre Espanya i Catalunya, ni votar el millor postor com a intermediari. Volem menjar el pa que ens toca i guanyem amb el nostre esforç, separats o units. La premsa diària i els tertulians fa mesos i anys que s'alimenten de ferralla política i promeses buides. Vegem un minúscul extracte de certs rotatius. Sobre els propòsits contradictoris de la unitat: ”cimera maratoniana per segellar la unitat”, “reunió del  govern enmig dels dubtes per la unitat”, “preacord per la unitat tècnica dels partits”. Què en pensa la societat: ”la gent passarà per sobre els partits si no s’uneixen” (voluntaris), “la unitat és vital i prioritària” (Forcadell), “refer la unitat es obeir el poble català” (Solidaritat). Estires i arronses entre Mas i Junqueras: “marca distàncies amb Mas”, “rebuig de llista única però sí al govern d’unitat”, “disposats a reunir-se per refer la unitat”, “eleccions ràpides per no trencar la unitat”, “dos fulls de ruta amb més diferències que similituds”, “a la independència des de l’esquerra”. Fins quan el politiqueig de baixa estopa?

On està el bloc de la convicció sobiranista a l’estil britànic i quebequès? El segell republicà original està a les antípodes quan apreciem independències a mida de cada partit. Les urnes no estan cridades a repartir-se els ciutadans i trossets de Catalunya. Justificar aquestes anades i tornades com una forma d’enfortir el sobiranisme és reconèixer que falten anys per ser independents. La pluralitat de camins no porta a la consolidació d’un Estat. De seguir així els catalans seran l’alegria de l’horta per als espanyols moltes dècades. Els sainets fan passar una estona divertida, però, estem escrivint molt seriosament una obra de per vida que podrà esdevenir drama si els actors no donen la talla. Els espectadors decidiran la representació i el final amb la seva presència o absència.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga , 16/12/2014