Oferta política i vot

Acaba l'any natural 2014 amb bons desitjos polítics difícils de practicar. Per què l'home ensopega tantes vegades en la mateixa pedra? La supèrbia i l'avarícia humanes són pecats capitals per naturalesa.

Primera llei del mercat: sense oferta no hi ha demanda o s’empobreix molt. Oferta política no equival necessàriament a varietat de partits, sinó de continguts fiables i vàlids. Un excés de partidisme, palès a Catalunya, provoca empatx i confusió al ciutadà, tip de pluralitats egoistes i unitats artificioses. L’oferta democràtica en el marc d’un mateix full de ruta –el que sigui- té més garanties d’èxit quan afecta molts votants ansiosos per canviar les estructures inadequades del país. Quants fronts oberts té la política  catalana? Sobren camps de batalla. Si Mas i Junqueras –dos líders dels 12 partits- no es posen d’acord en el mètode per convocar eleccions anticipades o plebiscitàries, com han de coincidir en el contingut? Els 10 partits restants no tenen res en comú amb els dos majoritaris per simplificar el desenllaç enlloc de massacrar-lo? El missatge partidista del cap d’any va adoptar un to de prec, quasi apocalíptic. Per necessitat o ultimàtum? Qui avisa no és traïdor –venia a dir el president-  si el fracàs de les urnes arribés per falta de llista única. Va demanar més renúncies col·lectives i menys titulars abans el caliu sobiranista esdevingui cendra. Govern de concentració, la solució contra la divisió?  Sembla que el compte enrere de la data electoral ha començat i és qüestió de pocs dies. Amb acords i coalició o per lliure? Aquest tren de sortida, en vies paral·leles o divergents,  serà un mesurador de l’independentisme  per abastar el desitjable i necessari 50%. L’última paraula és del poble – recorda en Mas-, però el polític mai tindrà un descans merescut si no ha remat noblement al costat del votant. Serà el segon responsable directe per negligència si el futur del país fa fallida. Els partits polítics estan obligats a informar detalladament del seu programa en cada àrea social, en cada sector inversor i sotmetre’s a avaluacions posteriors sobre el compliment. No poden demanar la papereta a les palpentes confiant en la bona fe ni predicar la millor oferta al menor cost. Les gangues polítiques són fraus si no tenen garantia.

Catalunya està pendent d’un referèndum popular definitiu i legal sobre la independència sota el mantell d’eleccions avançades. Després d’un 9N aigualit per la judicatura, el ciutadà català prendrà consciència de la gran diferència entre les dues urnes? Una campanya multicolor serà prou explícita per distingir la trona partidista de l’arc parlamentari tradicional del Sí/No a una secessió territorial d’un poble? Podrà més l'oferta continuista de les dretes que la mobilització massiva i arriscada per una Catalunya diferent i segregada? El conservadorisme silenciós sortirà del seu refugi constitucional -sense recances legalistes- per alliçonar  sobiranistes i federalistes. Aquestes segones urnes no podran ser impugnades per ningú i el resultat serà vinculant per llei. Tal objectivitat pot afeblir més d’un partit pendent del seu mirall baromètric i fer oblidar la feina pedagògica més urgent: explicar el seu llibre blanc, verd o blau d’una Catalunya independent, federada o autonòmica i reformada. En tres mesos preelectorals, podrem rebre un curset accelerat per votar lliurament i a consciència? No tenim cap vareta màgica per intuir el futur immediat. M’acontentaria, tan sols, amb la seguretat de veure les urnes plenes no més enllà dels tres primers mesos del 2015.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 31/12/2014