Fum federalista

També el que queda del PSC d'antuvi té la seva versió sobre el futur de Catalunya. Vol ressuscitar la tercera via catalana sota els auspicis d'una Espanya federal. En què difereix de l'autonòmica?

És la conclusió global de la conferència d'Iceta sobre el futur que vol el PSC per a Catalunya. Esgotada la transició política de 36 anys, CDC, ERC i CUP han traçat un procés sobiranista -amb lleugers matisos- per proclamar la República Catalana. El bloc unionista del PPC, C's, UDC i UPyD s'ha conjurat sota la bandera espanyola per impedir la secessió i la desfeta del sistema autonòmic simètric vigent. La irrupció de Podemos i el desori d'ICV-EUiA estan a l’expectativa de les propostes d'un PSC trencat i poc catalanista  amb oferiments transitoris i més fum federal amb l’eslògan ben ambigu “hi ha vida més allà del sobiranisme”. Les velles receptes de diàleg per encaixar Catalunya i la regeneració política estan descartades per les distàncies abismals entre els dos governs. Discrepen de fer eleccions anticipades a fi de refredar el caliu independentista de la societat civil. S'agenolla al govern convergent per aprovar els pressupostos 2015 i passa de puntetes sobre el problema espanyol, no català: maltractament econòmic, fiscal i cultural. Amb un finançament apedaçat no traurà els catalans de l’asfíxia. La reforma constitucional per canviar les estructures territorials del país és un subterfugi artificial que el socialisme nacional no afronta amb la majoria absoluta del PP, ni pot fer realitat la quimera d'un model federalista sense trossejar el mosaic autonòmic, enganxat majoritàriament, per la solidaritat imposada i abusiva. Una nació amb regions federades, seguint les pautes europees i nord-americanes, han de ser autosuficients per elles mateixes. Quin seria el mapa espanyol d'Iceta sota l'epígraf d'una Espanya federalista? Ni una insinuació o esbós. Intenta fer reaparèixer la tercera via etèria desapareguda, com el màgic pilar mitjancer entre la fugida independentista i l'ancoratge immobilista de 17 autonomies. El ciutadà tornarà visualitzar el miratge de tres opcions amb proporcions de seguidors desiguals. Ignorem on es decantarà el gruix d’indecisos i silenciosos en un trencaclosques partidista tan insòlit com difícil de reajustar.

La mare dels ous és l’administració legal de la hisenda catalana, ja existent, però amb minsos drets recaptatoris que cal augmentar i reactivar. L’electorat està esperant amb candeletes els tres llibres blancs de la independència, el federalisme i les autonomies renovades abans d’anar les urnes. La sorpresa podria emergir d’uns messies tecnòcrates de la societat civil. La predisposició de l’ANC i d’Omnium Cultural no té vores per eixamplar el camí sobiranista. De la mateixa manera que la Societat Civil Catalana contra la independència  recolzarà els unionistes, el PSC no dubtarà fer aliances amb el nucli socialista espanyol més reaccionari. L’embolic serà majúscul quan Podem/Podemos decideixi un posicionament programàtic més ferm a Catalunya i a Espanya. Si la força majoritària més definida –fins ara- és el sobiranisme, és molt probable que els seus líders aprofitin l'oportunitat per convocar eleccions d’immediat amb caràcter referendari. Serà la porta i la recta final de moltes incògnites sota el compromís decisiu del poble malgrat els plans particulars i les giragonses del partidisme.  La democràcia sempre ha de tenir l’última paraula, fruit d’una campanya intel·ligent i madura.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 10/12/2014