No sabem si amb llista única o plural però la data de les eleccions sobiranistes està al caure. El poble no ha sortit al carrer endabades tres anys seguits. És l'amo.
Lligar
la data d’eleccions al suport parlamentari dels pressupostos pot interpretar-se
com a xantatge partidista o un xoc de trens de Rodalies. Contraposar la independència
i el referèndum a les qüestions socials per no fer eleccions és covardia i gens
transversal. Són coses diferents, però, compatibles i complementàries entre
elles. Els diners pressupostats que no arriben de Madrid, no estaran
disponibles en una hisenda catalana per a l’exercici 2015 si guanya el sobiranisme
plebiscitari d’aquí tres mesos, però s’han de crear les bases de la solució.
L’atur, els desnonaments, la pobresa i les retallades són fibres sentimentals que
entendreixen la fugida, però no són portes o fonts dineràries. Més endeutament
serà el recurs forçós si l’Estat no desembarca amb una tercera via de
finançament plausible d’última hora i tomba l’onada separatista. L’esperança
catalanista de reeixir no és a curt termini i amb sacrificis ineludibles. Dues
premisses que ha d’assolir el votant per recollir millors fruits que els
actuals a partir de dos anys de l’alliberació d’Espanya, no d’Europa, pedra de
fonamentació. Es podran destriar els dos territoris dins la legalitat o
quedarem enxarxats en la demagògia de pàtries i banderes?
Fer
pedagogia contra la corrupció des de Madrid és pura maquinària electoral. Si la
rectificació fos noble no posarien traves als jutges per investigar la veritat
i s’accelerarien els processos contra els encausats. El ciutadà no es deixarà
entabanar mentre no retornin a la caixa comuna tots els euros sostrets i els corresponents
interessos. El PP tampoc conquerirà les urnes unionistes a Catalunya predicant
el creixement econòmic mentre no faci net amb el seu deute català i l’espoli
solidari trepitjant el principi de l’ordinalitat (pagar menys del que reps). Ens
espera una campanya presencial –croada- bel·licosa contra Catalunya sense pregonar cap
bondat d’un secessionisme negociat. Tot seran plagues. Rajoy vol treure’ns “la
palla independentista de l’ull” quan no se’n surt del clavegueram que
l’envolta.
L’endemà
de la independència no serà el país de les meravelles. Només un gran triomf de
la llibertat per fer un camí nou triat per la majoria. Serà el canvi de masovers
a amos, d’administrats a administradors absoluts del país. Seguirem amb el
llast d’una crisi no superada, però amb més mitjans per foragitar-la. Perdrem
de vista uns alts tribunals espanyols que no podran vetar decisions
parlamentàries. Ens traurem del damunt la llosa de la persecució lingüística
escolar i tot un munt de denúncies pendents de sentència contra la Generalitat.
Els traçats i projectes de les infraestructures catalanes tindran via lliure
per expandir l’Estat català segons les prioritats. Poden semblar miratges i
demagògia. Fer-ho realitat serà la gran feinada del procés constituent durant
18 mesos perquè es voti en referèndum. Un final català apoteòsic farà entendre
els espanyols que també ells en seran beneficiaris si no s’hi posen d’esquena i
adeqüen les noves circumstàncies a la reforma que necessita Espanya. La millor
pedagogia és aplicar-se la doctrina sense dogmatismes respectant la voluntat
popular.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 17/12/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada