Campanya del triple SÍ

El 2014 serà determinant per a Catalunya i Espanya des del principi. La maquinària propagandística de la consulta ha penjat cartells mundials en legítima defensa. Seran missatgers de la veritat? El poble català ho jutjarà.

La carta i el memoràndum del president Mas i el cartipàs de Margallo arreu dels països han estat el tret de sortida de la campanya catalana sobiranista. La internacionalització del procés esdevé irreversible. El món polític i mediàtic podrà jutjar-nos comparativament. L’espanyolisme polític, que negava el dret a decidir dels catalans, ha entrat sobtadament en batalla contra el separatisme de Catalunya, decidint. Una paradoxa de la racionalitat. Motiu del canvi? L’acord sobre la pregunta i data ha estat un revés inesperat tan fort que ha capgirat l’estratègia nacional per salvar l’economia unitàriament. Espanya s’ha arrenglerat en les files del “No” amb tota l’artilleria diplomàtica. Esperem que sigui una confrontació de joc net, tota una “il·lustració objectiva i qualificada” sobre els drets democràtics bilaterals. Tindrem observadors universals. La ciutadania catalana –àrbitre finalista-  dirimirà el partit amb pulcritud i sense trampes, votant  la pregunta doble o unes eleccions plebiscitàries o una opció estatal engrescadora d’última hora.

Serà l’any de la responsabilitat catalana mai viscuda. L’any acadèmic de formació i informació social, econòmica i fiscal del ciutadà. No ens perdonaríem un futur fracassat per haver decidit erròniament, per ignorància. Per això necessitem de la llum inequívoca d’un professorat savi i expert apolític– aliè al partidisme- que il·lumini la senda més ortodoxa que ens reclamen les generacions venidores. Sentirem falsos predicadors i mitges veritats. Apareixeran llops disfressats d’ovelles dintre i fora de casa. Llegirem receptes encobertes d’anticrisi i rebrem invitacions de sopars de duro. Voldran fer-nos veure murs inexpugnables de cartró de pedra. En resum, que la claredat de la raó s’ha d’imposar com a catalans de seny amb la convicció del què som, tenim i aspirem. La independència no és cap regal, sinó una conquesta. Només al capdamunt d’una pujada vindrà la planúria o la baixada.

Obrim l’any de la triple afirmació democràtica: Sí a Decidir, Sí a un Estat, Sí a la Independència. De moment comptem amb un suport estadístic del 78% que faran acte presencial el 9 de novembre. Amb la moguda dels detractors augmentarà. El segon Sí superarà amb escreix el 60%, perquè el col·lectiu federalista hi farà costat -malgrat el contingut desconegut- , si són lògics amb el seu discurs socialista. El tercer Sí s’ha de treballar més. El 48% actual ha de conquerir nous adeptes en la parcel·la del 22% d’indecisos. La pluja combativa i adversa a Catalunya serà la millor llavor independentista. Caldrà fumigar, herbejar i esporgar abans de veure flors i collir els primers fruits. La bona didàctica política exigeix unitat de criteris no fent declaracions divergents fora de context al Parlament i en reunions assembleàries de partit. El pregó d’una sola veu compartida serà la millor defensa dels objectius marcats fins el gran dia assenyalat.

El rumb es pot tòrcer per la invitació d’una oferta nacional temptadora. Seria qüestió de procediment, sense perdre el destí nuclear: abandonar l’estatus actual deplorable per omplir de sentit la “Catalunya triomfant, que tornarà a ser rica i plena”. Deu mesos donen molt per fer reflexionar el món polític abans no arribi la temuda pedregada de les urnes. Serà el dia-D quan començarà el realisme, sigui el que sigui l’escrutini. En cas d’anul·lar-se oficialment el referèndum els efectes d’uns comicis seran vinculants. Hauria arribat “l’hora dels segadors, l’hora d’estar alerta i tenir les eines ben esmolades, l’hora d’un bon cop de falç”.

Ramon Mas Sanglas – 4/1/2014