Eleccions sí o sí

Unes eleccions autonòmiques es disputen la plaça del referèndum. No són incompatibles tots dos. Es complementen, reforçarien la democràcia i obririen les portes a una solució bilateral definitiva.

Després del referèndum, no com a substitutiu d’aquest. Seria la fórmula definitiva, bilateral i vinculant per a un desenllaç pacífic. Segons el CEO el triomf del SI independentista sembla obvi per la negativa dels partidaris del NO a concórrer a les urnes. Una victòria desvirtuada pel cúmul d’entrebancs jurídics, econòmics, polítics i el boicot participatiu. Però, tot un mèrit guanyat a pols i un demèrit per falta de contrincants. L'alta participació del 67,5 % -sobre el 71,4% pel dret a decidir- donaria un resultat favorable a la República Catalana. Aquesta és la realitat democràtica deduïble del baròmetre estadístic i la gran contradicció, per altra banda, d'un nou Estat sense garanties. Amb qui es negociaria la secessió si no hi ha ningú a l'altre costat per fer transferències? El president de la Generalitat amb l'as de la victòria 1-O alliçonaria l’oposició convocant les eleccions que demanen a crits amb el compromís mutu de jugar net i de guanyar-les novament en vots i diputats. No serien els comicis d’un fracàs sinó la reafirmació d’un poble convençut i tenaç.  Cap rendició ni cap frau als votants vencedors. Ans el contrari, un nou repte del sobiranisme. Una última oportunitat per al diàleg efectiu, no verbal, que Espanya ha estat incapaç d’oferir mai. Seria el màxim exponent del desafiament per fer sortir del cau l’unionisme amagat sense cap pla alternatiu creïble fins ara. La cursa parlamentària en idèntiques condicions democràtiques no podria ser acusada d’unilateral. Les igualtats, però, exigirien un compliment estricte, escrupolós i bilateral de les regles de joc, és a dir, el respecte absolut als programes de les formacions  independentistes i unionistes acatant els resultats. Per al guanyador del plebiscit en escons i vots suposaria la independència oficial i reconeguda o l'acatament a seguir en  territori espanyol d'acord amb les condicions pactades prèviament. La pregunta del milió persisteix, no obstant: ¿El poder democràtic i el dret a decidir és tornaria a qüestionar amb la música de l’imperi de la llei i la  lletra de la unitat sobiranista nacional indivisible? De ser així, les eleccions plebiscitàries quedarien anul·lades de soca-rel per l'autoritarisme del govern espanyol. No caldria perdre més temps ni ser objecte de més persecucions i controls. La proclama unilateral de la República Catalana (DUI) s'imposaria a la brava, sí o sí. Certament res quedarà igual després del tsunami popular de l’1 d’octubre. Què es trencarà abans, Catalunya fora d’Espanya o Espanya sense Catalunya?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 25/7/2017