Federalisme de cosmètica

Les emergències perquè siguin efectives no poden ser aparents. A 70 dies del qüestionat referèndum el PSOE-PSC no poden oferir un apedaçament al conflicte català. Arriben tard una vegada més.



Aquesta suposada enginyeria de l'esquerra espanyola revifada per P. Sánchez i Iceta com a panacea contra el separatisme català està ancorada en la transició del 78. Està més a prop d'un estat de dret unitarista permissiu que d’una plurinacionalitat reconeguda. Les declaracions federals de Granada i ara de Barcelona sobre un canvi estructural per a l'encaix de Catalunya són un envernissat cosmètic i superficial per alliçonar Rajoy. En una atmosfera d'indivisibilitat històrica no pot fructificar un renaixement democràtic autèntic. La primera evidència és la negació d'un simple referèndum de prospecció per comptar les voluntats populars sobre el futur dels catalans. Un segon indici de feblesa democràtica seria la prohibició de tot partit independentista que es postulés en unes eleccions autonòmiques. Com respondria Espanya davant d'un Parlament majoritari a favor de la República Catalana sorgit de les urnes legals i vinculants? No té sentit  parlar de federalisme a l'estil europeu nòrdic o americà sense trencar motllos immobilistes. És pura retòrica enganyosa. Falla la genètica regeneradora de país. La llavor democràtica sana no pot germinar ecològicament en un clavegueram de corrupció delictiva. Aquests transgressors no tenen legitimitat per exigir als independentistes el compliment de la llei que ells infringeixen sense rubor. L'esquerra -amb visió electoralista- tampoc s’atreveix contradir els conservadors en la qüestió catalana. Els suggeriments en veu baixa d'un nou reconeixement fiscal, cultural, econòmic i lingüístic per a Catalunya no aporten cap esquema legislatiu suculent. Caldria capgirar la majoria parlamentària del Congrés. La singularitat de Catalunya està renyida amb la simetria espanyola rígida que exigeixen les autonomies restants. Per què van normalitzar l'excepcionalitat basc-navarresa fa 40 anys i no accedeixen als mateixos paràmetres o semblants per als catalans? Es demana equitat. No pagar més del que es rep, simplement. Qui vulgui regir-se pel mateix model que ho proposi i es tregui les castanyes del foc amb els propis recursos autonòmics. Res de condonar deutes. Això és confederalisme efectiu. Catalunya vol administrar les seves recaptacions i pagar després de passar comptes. Està escarmentada del "puedo prometer", del "apoyaré el Estatut" i no complir ni amb la clàssica disposició addicional tercera, entre les moltes morositats d’Espanya envers Catalunya.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 22/7/2017