Normalitat "com sempre"

Quantes més coses anem sabent sobre el referèndum més s'accelera la maquinària de l'Estat contra el procés. Tot un concurs d'obstacles contra les garanties fins la meta. Això és maduresa democràtica?



No confonguem desitjos i realitats. Un referèndum no són eleccions i viceversa. Seria més normal si el referèndum fos bilateral i pactat. Si tots els partits de la Cambra hi prenguessin part en la convocatòria i la campanya. Si no parlessin de lleis excepcionals de seguretat i de reticències per a la celebració. És anormal  que el procés referendari vagi acompanyat d'una sistemàtica persecució per terra, mar i aire dia a dia. Que l'exèrcit i la guàrdia civil estiguin a l'aguait de cada moviment personal o legislatiu per portar-lo al TC. Que els tribunals actuïn contra un acte democràtic de consulta. Que s'hagi de programar com vèncer obstacles  del cens, les urnes i s’amenaci per escrit funcionaris d’un esdeveniment electoral normal, defuig del qualificatiu “com sempre”. La democràcia i el dret de vot perillen. També el català que vol continuar sent espanyol votant NO serà boicotejat. Una situació anòmala i malaltissa. L'oposició té al seu abast la convocatòria de les eleccions autonòmiques que reclama amb la victòria del NO. Les enquestes els són favorables. Una oportunitat pacífica per sepultar el conflicte bilateral Espanya-Catalunya sense concessions pernicioses per a l'Estat a més de reafirmar la unitat contra l'independentisme. Desaprofitar les urnes de l'1 d'octubre serà realimentar la confrontació i empobrir la democràcia als ulls europeus. F.González no s’imagina tal separatisme: “Espanya sin Catalunya no es Espanya, por tanto no se producirá la secesión de Catalunya”. La premissa del sil·logisme és certa, la deducció falsa, perquè no té la bola de vidre sobre l’1 d’octubre. Serà segrestada o escanyada econòmicament fins la inanició per evitar-ho o per compassió i l’amor que professen els catalans als espanyols? Si Catalunya és la raó de ser d'Espanya per què se la tracta injustament fins l’extrem de voler marxar? Si s'han de lamentar actuacions policials de repressió la democràcia estarà de dol. Res serà igual el dia 2 d'octubre –per als catalans i espanyols- després d'aquesta fita històrica que l’Estat voldria esborrar. De guanyar el SÍ començarà, a desgrat, una llarga negociació negada cinc anys o s'incrementarà la virulència per la derrota unionista. Farà falta l'arbitratge internacional? En canvi, si reix el NO tot anirà sobre rodes ajupint el cap? On està el dret vinculant del referèndum sigui el que sigui el resultat? L’endemà del referèndum començarà la reforma autonòmica amb o sense Catalunya en funció de les urnes. El quietisme de la cadira de Rajoy s'haurà acabat. Pagarà la insensatesa del llarg silenci i les represàlies judicials es rectificaran. Potser caldrà un nou govern  per validar la Constitució i el sistema de finançament, però la Catalunya d'avui té els mesos comptats. O esdevé una república independent o una nació reconeguda amb drets propis en un marc espanyol plurinacional que respecti uns drets sobiranistes en el nou Parlament autonòmic regenerat.

Ramon Mas Sanglas -Sta. Eugènia de Berga, 5/7/2017