La
desobediència a les sentències del TC no
ha pogut paralitzar el procés sobiranista de Catalunya. Un desencís de la
Moncloa i dels tribunals. La ineficàcia política no ha prestigiat gens la remodelació
exprés del TC. La recent demoscòpia del CEO -2 de cada 3 votaran Sí (62,4%)- ha
posat nerviós l'executiu central. La
immobilització del NO ha estat una estratègia equivocada. Un problema no
s'afronta negant-lo. Les urnes intimiden tant Rajoy que ha canviat de tàctica
ministerial repressiva, la via judicial per la via econòmica del patrimoni
personal i la retallada d'ingressos autonòmics. Un art.155 velat, més tou. Tot
un setge a les arques catalanes amb el control de la comptabilitat setmanal de
despeses per evitar un euro de desviament cap al referèndum. Una operació
mesquina contra els funcionaris que
carregaran amb més feina i una ofensa a la butxaca dels contribuents sense distinció. Castiga als proveïdors de la
Generalitat i als serveis públics. El fracàs dels polítics revertirà
directament sobre els habitants sense culpa. Un joc del gat i la rata, qui
atrapa a qui. En definitiva, l'aplicació efectiva de la guerra bruta de les clavegueres
de l'Estat amb menys oxigen econòmic i justícia fiscal. Sabem que el diner del
FLA és un fals préstec perquè prové dels impostos recaptats als catalans i
gravats amb interessos per més inri. La competició recíproca de musculatura
fins quan? Un ridícul sarcàstic i espantadís per als indecisos. Per mostra, les
dimissions de polítics i directius rellevants. Les urnes les pot pagar un
particular o la mateixa ciutadania compromesa a votar (67,5%). Cada població té
locals comunitaris que no són de pertinença publica o estatal. Els cens
estadístic està a l'abast de la Generalitat i de cada municipi. El batalló de
voluntaris per a les meses serà imparable. En resum, que impedir
físicament la votació requeriria un
desplegament policial sense precedents. Tot un escàndol antidemocràtic
internacional indesitjable per a Espanya. De donar-se un fracàs relatiu de la
jornada sempre serà un èxit dels
participants. La batalla final està
pendent de l'Onze-S, l'encesa de la
flama de campanya, i de la moguda de 15
dies d' informació molt polèmica després de la convocatòria oficial en un context legislatiu parlamentari. Els diners ajuden,
però, no fan la felicitat, diu el clàssic. La llibertat d'un poble no té preu
ni està en venda a canvi de favors sense el permís dels ciutadans.
Ramon
Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 24/7/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada