Un tallat descafeïnat

Que els indecisos del dia 1 d'octubre siguin ciurtadans desconfiats per desinformació, és normal. Ja vindrà la campanya. Però,  és imperdonable que facin la guitza partits polítics amb dues cares. La covardia és traïdoria.

Són les perspectives de l'1 d'octubre en boca del centralisme. Tallat, perquè les forces judicials i executives de l’Estat s’encarregaran de frustrar l’objectiu pretès, i descafeïnat, per la confusió ciutadana que restarà participació. Els Comuns, Podem i QSQP han girat l’esquena al referèndum confirmant que el seu ADN de fets és espanyol, únicament, no català com diuen. Seran ostatges de l'abstencionisme unionista. Com  hi participaran a través d'una mobilització sense el vot? Què és i com pensen aconseguir un referèndum efectiu amb el PP, el PSOE i C's? L’Onze-S proclamarà arreu de Catalunya el dret a decidir i l' 1-O s’exercirà. La campanya de 15 dies serà la gran mobilització mediàtica informativa per dir SÍ o NO a les urnes, no per abstenir-se. Aquests partits cagadubtes, quan practicaran allò que prediquen? Poden i no volen el referèndum. Una contradicció sistemàtica i covarda alineada amb l’espanyolisme. Esperen un salvavides miraculós amb les garanties del Congrés? O que l'altra esquerra de P.Sánchez els tregui les castanyes del foc mentre ells guarden la roba per a les pròximes eleccions? Aquests visionaris del fracàs encara trauran pit contra la banda d’il·luminats separatistes com a herois del resultat. Llàstima no s'hagi trencat Catalunya, lamentarà Aznar, amb una lògica cínica. Amb la sentència filipista de que “Espanya no és Espanya sense Catalunya” (González), els adversaris haurien de reflexionar més per no tirar pedres en pròpia teulada. Aconseguiran el contrari, l’enfortiment secessionista. Res quedarà igual el 2 d’octubre, ni per als espanyols. La reforma constitucional i del finançament seran un llast enganxat a l’agenda de la Moncloa i del Congrés. El desafiament polític, serà el primer maldecap de Rajoy i de Sánchez fins que Catalunya recuperi la dignitat merescuda o vegi la porta oberta per sortir legítimament. El sistema de finançament del 78 s’ha autoliquidat per obsolet. Les subvencions europees estan en vies d’extinció. Per què les comunitats pròsperes segueixen aportant els mateixos paràmetres solidaris de fa 40 anys? Els receptors han disposat de mitjans per fer-se més autosuficients. És el que exigeix Catalunya. Menys impostos estatals,  administració pròpia i respecte lingüístic com a nació real. No caldria la independència, si tant els dol el Catèxit. A canvi de què, però? L’èxit del dia1-O no serà tant la secessió sinó la sacsejada democràtica i el punt final de l’estatus quo nacional gràcies la participació del SI i del NO. Urgeix guanyar-se els indecisos i combatre l'abstencionisme. No hi haurien separatistes de no existir separadors, artífex de les causes nefastes que empenyen fugir.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 10/7/2017