Per ser original en una campanya no cal ser ofensiu. La credibilitat demana comunicació de valors positius. La CUP ha errat el camí per contribuir millor a l'autodeterminació dels catalans.
La
CUP ha volgut encetar la campanya del referèndum 1 d’octubre. Té pressa per
desobeir i menjar-se el món. No podia haver-ho fet pitjor, a l’estil Rajoy, que
tant detesten. Una campanya que pretén escombrar ideologies i certs personatges que els fa
nosa és grotesc. Créixer a costa de destruir l’adversari és negar la pròpia
identitat. Han facilitat la feina al govern espanyol i a l’oposició parlamentària.
Els companys polítics de viatge estan avergonyits d’uns cartells tan desencertats.
Si una imatge val més que mil paraules feu recompte dels disbarats. Només
esmento la figura d’Artur Mas. Sense la seva gosadia de quatre anys no estaríem
aquí, ni la CUP existiria sense les eleccions del 2015. Carregar errors de
partit no sentenciats a l’expresident per fer creu i ratlla a la seva tasca
mediadora del procés, havent fet un pas al costat per no entorpir el full de
ruta, és barrejar conceptes i odi personal. És ser “miserable” , diu J.Turull.
Sense cap responsabilitat de govern han atiat el foc de la bel·ligerància
gratis. Tota campanya honesta és portadora de valors. Condemnar un sistema
perfectible sense contribuir amb un programa positiu és mesquinesa política.
Uns comicis electorals o referendaris exigeixen principis assumibles, claredat
i transparència d’idees que generin credibilitat al votant sense caigudes al
buit. La transcendència del moment per votar Sí o No amb els mateixos drets
requereix rigor i prudència. El 80% dels catalans volen anar a les urnes ben
informats, sense acudits i caricatures ideològiques de mal gust. L’endemà de l’11-S,
probablement pletòric i festiu, començarà la campanya oficial d’entitats i
partits compromesos en l’autodeterminació. Es trobarà a faltar la campanya del
“NO”. El silenci i el bombardeig del “SÍ” serà el millor reclam de les urnes.
Deixaran orfes molts espanyols catalans que voldrien dipositar la papereta
contra la secessió. Un equívoc imperdonable dels unionistes que no podran
reemplaçar amb més repressió. Entremig quedarà en terra de ningú, la
indiferència o tebiesa dels indecisos. A ells, especialment, anirà dirigida la
moguda televisiva, gràfica i radiofònica amb molts ens estatals en contra, que
frenaran la missatgeria més neutral, fins i tot. El lema centralista “no habrá referéndum en Cataluña” s’haurà
de plasmar en fets puntuals, no solament jurídics i verbals. L’esclat de
desobediència i de resistència seran dos elements que es posaran a prova, desgraciadament.
Qui i com es marcaran els límits? La força policial, les inhabilitacions
judicials o institucionals? No cal avançar mals auguris quan el més sensat
seria encomanar l’1-O a la saviesa popular natural sense frens de cap mena. La
sorpresa podria ser majúscula sense tibantors estèrils i lamentables, confiant
senzillament en la cordura de la democràcia. El dia 2 d’octubre també sortirà
el sol, però, quelcom haurà canviat, sigui quin sigui el resultat. “Si
l’Espanya d’avui no existiria sense Catalunya” (Felipe González), respectem-la,
per ser-ne dignes mereixedors.
Ramon
Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 14/8/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada