Mossos d'Esquadra i el ciutadà

És de justícia reconèixer i agrair l'excel·lència dels Mosos d'Esquadra i requerir els seus drets a nivell internacional. El coratge al costat del ciutadà en situacions límit han mostrat la seva preparació i capacitat.

L'actuació valenta, corporativa i eficient del nostre cos policial en la massacre terrorista viscuda a Barcelona i Cambrils mereix el màxim reconeixement i gratitud populars. Ha fet i fa honor a la seva tasca i preparació especialitzada malgrat les restriccions participatives i d’informació a nivell nacional. Per això era valorada com a “policia de fireta”, de segona. S’ha evidenciat la funció efectiva de vetllar per la seguretat ciutadana i l'ordre públic amb coratge, lluny de les trifulgues polítiques a que podria ser sotmesa amb decrets estatals de conveniència. No entra en les seves obligacions defensar interessos polítics ni ideologies partidistes. Recórrer a la policia catalana per segrestar urnes, clausurar locals públics o municipals i impedir la concurrència de votants el dia 1-O és impensable. La feina d’aquest cos en un dia de votacions és controlar el funcionament  habitual de barris i pobles  perquè el ciutadà -sobiranista o espanyolista- expressi el seu vot si li ve de gust, sense impediments. Aquesta probabilitat consta en l’agenda de Rajoy i del TC? Si el govern espanyol descarta -en principi- l'aplicació de l'art. 155 per raons jurídiques i de temps, només li queda les vies d’inhabilitació i de repressió per frenar el referèndum. L'executiu català ha anunciat que farà cas omís de les sentències inhabilitadores i seguirà el procés fil per randa. Per aturar l’activació de 8.000 urnes arreu del territori ni la guàrdia civil té agents i medis suficients ni una invasió de policia nacional la competència regional en aquest àmbit, actualment. L'únic recurs policial recauria -numèricament- en els Mossos d’Esquadra compromesos amb el servei autonòmic per llei. Però, no han jurat o promès fidelitat per solucionar embolics polítics. Per què haurien de perseguir com a delinqüents –interventors i membres de les meses-  per posar o vigilar urnes sense prèvia condemna expressa? Els sindicats policials no tenen visions unànimes sobre el nivell d'obligatorietat o d'inhibició davant d'una normativa de dubtosa aplicació respecte el funcionari i ciutadà alhora. Un mosso pot fer-se voluntari a títol individual? S'exposa a ser una víctima col·lateral davant la justícia? Com s’obeeix o es claudica en una doble legalitat, la nacional i l’autonòmica? Què preval, l'autoritat estatal  o la superioritat més immediata? Seria una disjuntiva de difícil interpretació sobre aquest funcionariat específic  en el supòsit de ser forçat a fer avortar una consulta. Un cas inèdit fins ara. S’arribaria a l’extrem de nacionalitzar o militaritzar el cos policial de Catalunya per evitar les dualitats? Servir la ciutadania també implica respectar el dret bàsic de participació en un referèndum convocat legalment pel president d'un Parlament democràtic i vigent. La conclusió sembla lògica, però, l’actuació a vegades és plural, interessada o contradictòria als ulls del ciutadà i dels mateixos governants en desacord.

Ramon Mas Sanglas - Sta. Eugènia de Berga, 21/8/2017