Catalunya autosuficient (NEP)

Era inevitable la politització policial entre Mossos i cossos nacionals. El prestigi guanyat a pols pel cos autonòmic ha aixecat enveja per l’autosuficiència catalana reconeguda a l’estranger. El poble ha estat el jutge imparcial.

Fa dècades i segles que Catalunya ha demostrat ser-ho en molts àmbits. Per què el sector  policial hauria de ser una excepció? No solament és autosuficient sinó solidària amb escreix amb les altres autonomies. Tota autosuficiència ha de ser motiu de sa orgull propi i de satisfacció aliena. Els retrets en contra denoten esperit regressiu, colonialista i recentralitzador. L’alliberament com a signe de majoria de maduresa fa créixer un país. Res a veure amb la fracturació social quan interessos partidistes ho volen polititzar per restar mèrits i tergiversar fets. El reconeixement de l’efectivitat policial del cos català per part de la premsa estrangera ha molestat la Guàrdia civil i la policia nacional relegada a segon pla per “transmetre a l’exterior una imatge d’Estat català autosuficient”. Una picabaralla condimentada amb ingredients polítics sense fonament. Un cos creat el s. XVIII i  refundat el 1983 ha adquirit la solidesa suficient per caminar exitosament i sol. Impedir-ho seria com frenar la majoria d’edat del fill que s’emancipa del pare. Els dos cossos nacionals haurien d’estar contents per la brillant actuació dels companys de professió en moments difícils. Des del minut zero Rajoy i les forces policials de l’Estat van estar informades per Puigdemont. Per què no van aparèixer d’immediat sota la coordinació dels Mossos o conjuntament? No mereixien la confiança com l’Ertzaintza basca per no haver secundat els pressupostos de l’Estat? Volien l’exclusiva del cas per ser una acció terrorista? No era qüestió de foto ni legalitats sinó d’eficiència. Per immediatesa i proximitat corresponia al cos autonòmic. Si va existir  reticència inicial dels Mossos envers la Guàrdia Civil en l’explosió d’Alcanar fou perquè la investigació ja estava iniciada, no per discrepàncies polítiques ni d’autosuficiència. La queixa dels dos sindicats policials tufeja a manipulació política i a claveguera d’Operació Catalunya contra el sobiranisme. Les autoritats autonòmiques i policials van complir fil per randa el deure informatiu envers la ciutadania i el govern central. No es pot dir el mateix en sentit contrari. Són els retrets de la marginació històrica que ha patit Catalunya negant-li dades policials del CNI i la Interpol. L’exemple més recent sobre el mateix imam de la seva estada a Bèlgica. La projecció d’una imatge catalana autosuficient i crítica feta realitat és un gran elogi de professionalitat i no una acusació. El que dol a Espanya, políticament, és que Catalunya estigui preparada per afrontar reptes d’envergadura sense o al marge del seu dictamen. I més en uns moments de confrontació sobiranista. Per què enganyar-nos sobre el malestar nacional? Un cos de 17.000 agents especialitzats –en vies de més creixement- creen seguretat en un país de 7.5. milions d’habitants. El que no volen és l’aïllament informatiu. Un món globalitzat, interracial i migratori permanent no admet un sistema tancat de comunicació en matèria de seguretat. Polititzar el cas és una falta greu de respecte a les víctimes que, hipotèticament, podrien no haver existit amb una prevenció terrorista més acurada i a temps.

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 30/8/2017