Catalunya, país d’avantguarda

Després d'uns dies de dol autonòmic les seqüeles del terrorisme quedaran llarg temps. L'agraïment de la societat a tots els col·lectius del protagonisme  ha estat emotiu i extensiu. Catalunya ha mostrat ser un poble madur d'altíssim nivell.

Seny i rauxa contra el terrorisme fou la manifestació esclatant del 26 d’agost. L'autèntica primera capçalera del Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana, metges i voluntaris va rebre el calor de la ciutadania agraïda sota els missatges de pau i “No tinc por”. A la Rambla es va mostrar aquest testimoni emotiu en una ofrena floral als mateixos protagonistes de la manifestació. On eren les flors per als cossos nacionals de policia que diuen van coordinar l'ajut en l'atemptat?  Una segona capçalera política va representar la unitat monàrquica fictícia d'Espanya. El rei i Rajoy se'n van emportar una monumental xiulada pel tràfic d'armes amb el món islàmic: "Les vostres armes, les nostres morts". La realitat no es tapa amb declaracions de protocol. La massacre terrorista va fer aflorar d’una epidermis sensible la bondat i la fermesa d’una població catalana servicial. La policia autonòmica ha estat el màxim exponent d’eficiència increïble. Per afeblir aquesta autosuficiència del cos està a l’entredit un possible boicot de la policia espanyola als Mossos sobre una  informació requerida per la belga a la que no tenien accés. Vergonyós fer perillar la seguretat per la restricció intencionada de dades. Els serveis sanitaris van bolcar-se d’immediat amb una planificació exemplar arreu de la ciutat en funció de la gravetat dels pacients. El ciutadà de peu va llançar-se com el millor samarità donant  sang i atenent en tot el que estava a l’abast física i moralment. El gremi del taxi i dels hotelers no van reparar en generositat per oferir transport de ferits i hospitalitat al turista desprotegit o bloquejat pel confinament policial. Molts conductors paralitzats  en les rondes van rebre mostres de solidaritat amb aigua i aliments. I així un llarg capítol de socors durant les primeres hores de terror. El colofó d’aquest dolor popular s'ha plasmat en la Rambla amb un seguit d’altars d’homenatge a les víctimes amb espelmes, flors i missatges. El poble ha sabut encaixar una prova immerescuda de resistència. Està demostrant que disposa de tots els registres d’un Estat d’avantguarda. S’ha forjat en el seny que requereix una nació i té la rauxa per afrontar les adversitats més difícils sense por. La cohesió multicultural de races ben diverses fruit d’una immigració interior i estrangera excessives ha creat una població heterogènia qüestionable. Més d’un milió de nouvinguts s’han integrat de veritat en la societat catalana? Si no disposen de recursos propis la solidaritat permanent esdevé un llast social contraproduent o injust? L’acceptació generosa d’aquesta nomenclatura interracial és l'arrel principal que ha solidificat la diversitat integradora de la nació catalana, gràcies –sobretot-  a la immersió lingüística escolar de 40 anys. Aquest cúmul de motivacions i situacions han aixecat els ànims de la catalanitat orgullosa de ser autosuficient i oberta sense complexos fins a qüestionar-se: Per què 7.5 milions d’habitants se’ls nega ser preguntats  pacíficament  sobre el seu futur en el marc europeu? La resposta pot ser molt eclèctica, però una societat madura i compromesa en moments d’extrema gravetat sabria acatar la majoria democràtica del resultat sense cap fractura social i política en condicions de normalitat. Però,  la societat espanyola també? Gràcies, poble de Catalunya!

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 27/8/2017