El 2 d'octubre

Què passarà el dia 1'octrubre sobre el controvertit referèndum català? El més important del dia D no són els resultats sinó els 45 compromisos pendents de negociació entre Catalunya i Espanya.

Un dia més després de l'1-O absurdament apocalíptic i polèmic. Cap polític ni tribunal aturarà el calendari per evitar-lo. El referèndum, es faci o no, bé o malament, amb urnes de cartró o metacrilat, com sempre o amb controls policials, amb resultats satisfactoris o participació baixa per la intimidació, no serà una efemèride d'èpica discursiva com voldria Andrea Levy, ideòloga del PP. Serà una data  històrica de reflexió sobre insensateses bilaterals i  punt de partida per a catalans i espanyols. Cap punt final contra el catalanisme  que no desapareixerà del mapa. Dos milions de ciutadans al carrer cada 11-S mereixen un respecte en un país democràtic i ser escoltats individualment. L'1 d'octubre serà una expressió d'aquesta democràcia. Què té el PP  contra els espanyols de Catalunya que volen dir NO a la separació negant-los aquest dret a expressar-se? Por a perdre la majoria que diuen tenir? El dia 2 d'octubre el punt 46 de les propostes de Puigdemont no existirà, el gran handicap del diàleg. En quedaran 45 que Rajoy està disposat a negociar, diu. Els posarà sobre la taula plena de pols i tossudesa de 5 anys? Negociar vol dir pactar sota el vistiplau de la ciutadania. Es a dir, caldrà una consulta sí o sí vinculant sobre uns hipotètics acords i fer net de les inculpacions  sobre polítics  jutjats o imputats per posar urnes. Qui haurà estan més incongruent transgredint lleis, Espanya o Catalunya? Sobre la taula  només hi ha promeses, paraules de diàleg eteri i de sentències judicials. Però els calaixos de la mateixa taula estan farcits d'incompliments històrics com un Estatut votat com a llei orgànica i demolit pel TC gràcies les signatures del PP, un munt de deutes pendents de la disposició addicional tercera, un llistat d'inversions no executades i un cúmul de greuges contra la llengua i cultura catalanes. Dels 45 punts  quants  quedaran al tinter sota l’empara intocable de la  Constitució? Quina excusa buscaran per no asseure's ara sense l'impediment d'un referèndum transcorregut? Volen eleccions autonòmiques? Cap problema negociar-les amb tot els ets i uts democràtics. Si les formacions independentistes concurrents amb un programa de secessió guanyen el Parlament en vots i escons ¿seran impugnades o reconegudes amb totes les conseqüències? El govern espanyol vol posar a prova dues vegades el poble català? Quines excuses buscarà novament per justificar el fracàs contra el dret a decidir el futur? Necessitarà proves divines com el poble egipci per deixar sortir els israelites sotmesos? Catalunya no demana res que no sigui seu. Li sobraria el FLA a canvi d'un pacte fiscal i hisenda pròpia. Catalunya sempre ha estat solidària i cohesionada amb racionalitat. No té perquè pagar més del compte en perjudici de la renda per càpita regional i el nivell de vida més elevat. És la seva singularitat, no sempre positiva, però real. Haurà valgut la pena la moguda espanyola exprés contra el procés per negociar 45 punts, convocar un segon referèndum de confirmació i eleccions autonòmiques amb un desenllaç tan complex?

Ramon Mas Sanglas – Sta. Eugènia de Berga, 1/8/2017